1
SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT EN PLE QUE VA TENIR LLOC
EN PRIMERA CONVOCATÒRIA A LES 20’00 HORES DEL DIA
U DE DESEMBRE DE 2010
LLOC: SALÓ DE SESSIONS. CASA CONSISTORIAL DE CAPDEPERA
(ILLES BALEARS)
A C T A
ASSISTENTS:
Sr. José Andrés Gallego Méndez. Batle-President
Sr. Bartomeu Alzina Sureda
Sr. Rafel Fernández Mallol
Sr. Sebastià Sureda Rosselló
Sra. Margalida Bover Vadell
Sra. Maria Pilar Gasull Albons
Sr. Climent Crespo Flaquer
Sr. Mateu Garau Flaquer
Sr. Joan Ferrer Flaquer
Sra. Maria Isabel Vives Liberal
Sr. José Medina Suárez
Sra. Maria del Pilar García Rosa
Sra. Margarita Servera Ferrer
Sr. Jaime Tous Pellicer
Sra. Maria Orts Rodríguez
Sra. Virgínia Maria Urdangarín de Manuel
Sr. Mateu Melis Tous
Secretari: Sr. Julián García-Sotoca Oliva
PUNTS DEBATUTS I ACORDS ADOPTATS:
Abans d’iniciar-se la sessió, el Sr. Batle agraeix al Secretari
de la Corporació els seus serveis prestats, ja que aquesta és l’última
sessió ordinària del ple a la que assisteix, a causa de la seva
propera jubilació. El consistori s’adhereix a les paraules del Sr.
Batle amb un aplaudiment.
I.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR: 02/11/10.- En compliment d’allò
que disposa l’article 97.2 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre,
Municipal i de règim local de les Illes Balears i l’article 91.1 del
Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats
Locals, aprovat pel Real Decret 2568/1986, de 28 de novembre, el Sr.
President demana als membres de la Corporació si algú té alguna
observació a fer sobre l’acta de la sessió anterior, que va tenir lloc
el dia DOS de NOVEMBRE de 2010, de la qual se n’ha expedit,
prèviament, còpia de l’esborrany a cada Regidor per al seu
coneixement, rectificació d’errades o possible formulació
d’al·legacions, si fos el cas.
2
El Sr. José Medina Suárez fa la següent intervenció respecte a
l’aprovació de l’acta de la sessió del dia 2 de novembre de 2010:
“Sr. Secretario, querría hacer constar en este punto del acta
del orden del día lo siguiente:
En dicha acta no se recoge exactamente lo manifestado por el Sr.
Sebastián Sureda Rosselló, Regidor del P.S.O.E., en su última
intervención.
Al hablar del Sr. Melis Tous, Regidor de este Ayuntamiento por
el Partido d’es Grup, dice y cito textualmente: “El pequeño hombre de
la llata”.
El Sr. Medina Suárez se ausenta indignado por la forma en que es
nombrado su compañero, el Sr. Melis Tous, ausente en dicha sesión
plenaria. Además de las amenazas constantes y de los menosprecios del
Sr. Sureda Rosselló hacia el Partido Popular, con sus característicos
y típicos gestos y comentarios que habitualmente realiza por lo
bajini, cuando se hace referencia o se trata algún tema que a él no le
conviene. En esta sesión, incluso, ha realizado en varias ocasiones el
siguiente comentario: “A los del PP, ya les contestaré”.
El Sr. Mateu Garau mostra la seva desaprovació a la intervenció
del Sr. Medina. Diu el Sr. Garau que pot acceptar la primera part de
la intervenció, però la resta són opinions del Sr. Medina que no es
van expressar en la sessió anterior. L’acta del Ple ha de reflectir de
forma resumida el que es diu, però no les actituds i gestos. Això és
una opinió del Sr. Medina.
El Sr. Medina respon que encara que sigui una opinió, ell té
dret igual que els altres regidors a expressar les seves opinions, per
tant vol que això consti en l’acta.
El Sr. Bartomeu Alzina diu que la frase pot constar en l’acta,
però la resta és una opinió del Sr. Medina.
El Sr. Medina insisteix que les paraules es van dir i la resta
que el Secretari ho posi on crea convenient, però que consti en
l’acta.
No havent-hi més intervencions es deixa sense aprovar l’acta de
la sessió anterior que va tenir lloc el dia DOS de NOVEMBRE de 2010.
II.- PRESA DE POSSESSIÓ DEL SR. JAIME TOUS PELLICER COM A REGIDOR.- Es
dóna compte al Consistori que ha estat presentada la credencial
expressiva que el Sr. Jaime Tous Pellicer ha estat designat regidor
d’aquest Ajuntament, en substitució, per renuncia, del Sr. Bernard
Boutique, inclosos en la llista de candidats presentada pel Partit
Popular a les eleccions locals de 27 de maig de 2007.
Així mateix, s’informa al Consistori que el Sr. Jaime Tous
Pellicer ha presentat les declaracions a les quals es refereix l’art.
75.7 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim
Local, i art. 30 i següents del Reglament d’Organització, Funcionament
i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovat per Reial decret
2568/1986, de 28 de novembre.
A continuació, el Sr. Jaime Tous Pellicer promet el càrrec
d’acord amb la normativa vigent, prenent-ne possessió.
El Sr. Batle li adreça unes paraules de benvinguda desitjant-li
encerts en l’exercici del seu càrrec.
3
Després d’això, el Sr. Jaime Tous Pellicer s’incorpora a la
sessió plenària.
III.- COMPTE GENERAL 2009.- El Consistori examina l’expedient 40/2010
(Inter) relatiu al Compte General de l’exercici 2009.
De conformitat amb l’establert a l’article 212 del Reial Decret
Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
Reguladora de les Hisendes Locals, l’expedient del Compte General de
l’Ajuntament corresponent a l’exercici 2009 va ésser sotmès a informe
de la Comissió Municipal Informativa d’Hisenda i Especial de Comptes i
posteriorment va ésser objecte d’exposició pública, per termini de
quinze dies, mitjançant anunci publicat en el BOIB Núm. 146, de dia
09.10.2010, havent transcorregut el termini legal sense que s’hi hagin
produït reclamacions, reparaments, ni observacions.
Vist que aquest Ajuntament en Ple és competent per l’adopció
d’aquest acord segons el disposat a l’article 212.4 del Reial Decret
Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
Reguladora de les Hisendes Locals i a l’article 22.2.e) de la Llei
7/1985 de 2 de abril Reguladora de les Bases de Règim Local.
No havent-hi intervencions, per VUIT vots a favor (Regidors/es
del PSOE, UCAP-UM i PSM-EN) i NOU abstencions (Regidors/es del PP, EUEls
Verds i Es Grup), sent disset el nombre legal de membres de la
Corporació i disset el nombre dels assistents S’ACORDA:
APROVAR el Compte General de l’Ajuntament corresponent a
l’exercici 2009 i remetre’l al Tribunal de Comptes i a la Sindicatuara
de Comptes de les Illes Balears.
IV.- EXPEDIENT MODIFICACIÓ CRÈDIT 28/10.- El Consistori examina
l’expedient 63/2010 (Inter) relatiu a la modificació pressupostaria
28/2010 per generació d’ingressos.
Vist l’informe emès per l’Interventor en data 24 de novembre de
2010.
Vist el dictamen emès per la Comissió Informativa Municipal
d’Hisenda.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer Flaquer diu que està
satisfet per aquests ingressos. El Consell hauria d’assumir més
competències. El vot del seu grup serà favorable. De totes maneres hi
ha una cosa que hauria de preocupar a tots i és l’augment de la
factura elèctrica. Hauríem de plantejar-nos aquesta qüestió i adoptar
mesures per disminuir la despesa, fins i tot regulant els rellotges,
perquè els fanals de l’enllumenat públic estiguin menys temps enceses.
La Sra. Maria Orts diu que el seu grup també votarà a favor.
Aquests ingressos demostren que quant tots els grups municipals
pressionen davant les institucions supramunicipals, les coses
funcionen. El Consell ha vist la necessitat dels municipis i ha fet un
esforç. Això és una mesura excepcional i hem d’adoptar amb valentia
mesurades d’austeritat. Una de la preocupacions més importants ha de
ser la despesa en energia i el canvi climàtic. S’hauria de fer un
estudi del consum energètic dels edificis públics per adoptar mesures
d’estalvi.
El Sr. Mateu Garau respon que s’estan instal·lant bombetes de
baix consum en l’enllumenat públic i s’ha encarregat un estudi un
4
estudi per a l’estalvi d’energia elèctrica.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i disset els
assistents, S’ACORDA:
Primer: Aprovar l’expedient de modificació pressupostaria 28/2010 per
generació i transferència de crèdit que consta de les parts següents:
- Partides del pressupost d’ingressos que augmenten:
CE CONCEPTE IMPORT TOTAL
461000 SUBV. CONSELL INSULAR DE MALLORCA 180.500,00
- Partides del pressupost de despeses que augmenten:
CF CE CONCEPTE IMPORT TOTAL
920 221000 ENERGIA ELECTRICA 115.500,00
920 216001 R.M.C. MATERIAL INFORMATIC 15.000,00
920 227990 ALTRES TREBABALLS REALITZATS PER ALTRES
EMPRESES I PROFESIONALS 15.000,00
920 222001 COMUNICACIONS 15.000,00
920 230200 INDEMNITZACIONS PER RAONS DEL SERVEI 10.000,00
920 231200 DESPLAÇAMENTS 10.000,00
Segon: Notificar el present acord al departament d’intervenció.
V.- EXPEDIENT MODIFICACIÓ CRÈDIT 29/10.- El Consistori examina
l’expedient 64/2010 (Inter) relatiu a la modificació pressupostaria
29/2010 per transferència de crèdit.
Vist l’informe emès per l’Interventor en data 18 de novembre de
2010.
Vist el dictamen emès per la Comissió Informativa Municipal
d’Hisenda.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer Flaquer diu que el seu grup
votarà en contra perquè s’estan incomplint les bases d’execució del
pressupost quant al límit de despeses per a encàrrec de projectes
(3.000€) i s’han demanat molts. S’han encarregat projectes, estudis de
seguretat, direccions d’obres, modificacions de projectes, sense
consignació pressupostària. S’incompleixen les bases i no es compta
amb l’oposició, però es demana el vot de l’oposició per poder pagar
aquests encàrrecs. Per això votaran en contra.
La Sra. Maria Orts diu que el seu grup s’abstindrà, perquè no té
clar que es pugui aprovar el pressupost per a l’any proper i aquesta
partida és dubtosa que es pugui incorporar al pressupost prorrogat. No
s’ha informat de les quantitats reals del cost dels projectes. Aquesta
modificació no és per redactar les Normes Subsidiàries, sinó per pagar
projectes pendents. Cal planificar millor; fer pressupostos reals i no
enganyar. S’abstindrà, perquè és necessari pagar als professionals que
han fet el treball, però no és lògic que no es planifiqui; que no es
consigni al pressupost. No es podrà fer el planejament, perquè cal
pagar factures d’altres projectes. Prega que les factures es paguin
per ordre de registre.
5
El Sr. Mateu Melis diu que el Sr. Batle li ha demanat que
col·labori i precisament per això ha vingut abans de l’hora, per poder
corregir un error que havia observat en la proposta d’acord d’aquest
expedient. No es compleix el límit de despesa imposada a les bases del
pressupost: quan la despesa és major de 3.000€ ha de tenir-se en
compte la consignació pressupostària. El treball s’ha encarregat i
s’ha fet, per tant cal pagar-ho. No obstant això, li agradaria fer una
reflexió. Des de fa temps, pràcticament en totes les sessions
plenàries, s’aproven modificacions de crèdit. Això significa que no es
planifica; que no se sabia què projectes calia fer. Tot això s’havia
d’haver-hi previst. Igual que la Sra. Orts, demana que aquests
treballs es paguin seguint l’ordre d’antiguitat de les factures.
S’abstindrà, i demana que al proper pressupost es tingui en compte les
despeses que se saben que existeixen.
No havent-hi més intervencions, per VUIT vots a favor
(Regidors/es del PSOE, UCAP-UM i PSM-EN) SIS vots en contra
(Regidors/es del PP) i TRES abstencions (Regidors/es d’EU-Els Verds i
Es Grup), sent disset el nombre legal de membres de la Corporació i
disset el nombre dels assistents S’ACORDA:
Primer: Aprovar l’expedient de modificació pressupostaria 29/2010 per
transferència de crèdit, amb el contingut següent:
1) Partides del pressupost de despeses que augmenten:
C.F C.E CONCEPTE AUGMENT
151 640001 PROJECTES I NORMES SUBSIDIARIES 192.268,20
2) Partides del pressupost de despeses que disminueixen:
C.F C.E CONCEPTE DISMINUCIÓ
340 621070 INVERSIONS NOVES CAMP DE FUTBOL 33.000,00
340 621074 TABCAMENT ROCODROM 15.300,00
340 632007 INVERSIONS SPORTS 143.968,20
Segon: Notificar el present acord al departament d’intervenció.
VI.- EXP. NÚM. 213AG/10: MOCIÓ PSM-EN: LA LLENGUA PRÒPIA DE LES ILLES
BALEARS.- El Consistori examina l’expedient 213AG/10, relatiu a la
Moció presentada pel Sr. Mateu Garau Flaquer, com a Regidor del PSM-EN
a l’Ajuntament de Capdepera, registrada d’entrada a l’Ajuntament dia
21 d’octubre de 2010, amb el núm. 7037.
Es llegeix la següent moció:
“Assumpte: La llengua pròpia de les Illes Balears
Mateu Garau Flaquer, com a regidor del PSM-EN a l’Ajuntament de Capdepera, presenta la
següent
M O C I Ó
Les Illes Balears s'incorporen a l'àrea lingüística catalana amb la conquesta de Mallorca pel Rei
Jaume I (1229), Eivissa i Formentera per l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí
(1235), i Menorca pel Rei Alfons el Liberal (1287). Des d'aleshores, el català és la llengua pròpia
de les Illes Balears i ha estat sempre l'instrument amb què els illencs han fet les seves màximes
aportacions a la cultura universal, i el vehicle que ha fet possible l'articulació del geni del nostre
poble de manera que la seva empremta quedàs marcada de forma inesborrable en el llegat
cultural dels pobles d'Occident.
6
Amb tot, la llengua catalana s'ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments històrics
que l'han portada a una situació precària. Aquesta situació és deguda a diversos factors, com
són la persecució política que ha patit i la imposició legal del castellà durant més de dos segles i
mig; les condicions polítiques i socioeconòmiques en què es produïren els canvis demogràfics
de les darreres dècades; i, encara, el caràcter de llengua d'àmbit restringit que té, similar al
d'altres llengües oficials d'Europa, especialment en el món actual, en què la comunicació, la
informació i les indústries culturals tendeixen a la mundialització.
Actualment, el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balear declara que la llengua
catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements
identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra
identitat. En aquest sentit, la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, aprovada
per unanimitat pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986, així com la resta de
disposicions en matèria lingüística, com ara el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i
l'ensenyament de i en llengua catalana en els centres docents no universitaris de les Illes
Balears, han fet possible avançar en el coneixement i l'ús de les dues llengües oficials de les Illes
Balears per tal d'assegurar la participació en la vida pública a tots els ciutadans. Això no
obstant, resulta necessari promoure mesures efectives per tal d'equilibrar la presència
d'ambdues llengües en els mitjans de comunicació social, eradica qualsevol discriminació per
motius lingüístics i aconseguir la plena normalització lingüística a les Illes Balears.
Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Capdepera adopta els següents:
ACORDS
Primer.- L’Ajuntament de Capdepera insta les institucions públiques de les Illes Balears a
promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a
llengua pròpia de les Illes Balears i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada
com un dels elements identificadors de la nostra societat.
Segon.- L’Ajuntament de Capdepera constata la funció de la Llei de Normalització Lingüística
de les Illes Balears que, des del consens polític i la cohesió social, ha compatibilitzat la
cooficialitat del català i el castellà amb la protecció i la promoció de la llengua catalana com a
llengua pròpia de les Illes Balears.
Tercer.- L'Ajuntament de Capdepera considera necessària la vigència del Decret 92/1997 per
tal de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin usar normalment i correctament la
llengua catalana i la llengua castellana al final del període d'escolaritat obligatòria.
Quart.- L’ajuntament de Capdepera insta a les institucions a seguir avançant en les mesures
que garanteixin que la llengua catalana continuï essent signe d’identificació i cohesió social del
nostre país.”
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer Flaquer pregunta per què es
presenta aquesta moció ara.
El Sr. Mateu Garau respon que és una moció que es presenta en
tots els municipis per algunes declaracions realitzades per algun
representant polític que han aparegut en premsa.
A continuació el Sr. Ferrer diu que no entén que es presenti una
moció per unes declaracions d'algú que no està al parlament i fa la
següent intervenció:
“Estic completament d’acord amb la introducció de la moció.
En canvi amb el primer punt del acord de la moció no hi estic gens
d’acord ja que creim
que la llengua es troba al lloc que li pertany.
Amb el segon punt del acord esteim completament d’acord.
7
Amb el tercer punt del acord no hi esteim d’acord ja que a dia d’avui
aquest Decret de minis s’ha convertit amb un Decret de màxims i
apostam per la seva modificació per equiparar les hores de ensenyança
de les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma.
I també d’acord amb el quart punt.
Sa normalització era necessària i això ho demostra que s’aprovés per
consens, però el que existeix avui es una clara imposició d’una
llengua en contra de l’altra, i per es membres d’es PP tenim clar que
lo primer es respectar se llibertat d’expressió i es desenvolupament
d’es decret de mínims ha vulnerat aquesta lliberta d’expressió ja que
un centre pot dur a terme s’ ensenyança de totes ses assignatures en
català exceptuant se llengua castellana i això suposa no ensenyar ses
dues llengües en igualtat i no possibilita que els alumnes quan acaben
la primària o secundaria no tenguin es mateix coneixement de ses dues
llengües. Per tant s’incompleix Llei de Normalització Lingüística de
les Illes Balears:
Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, aprovada pel Parlament de les Illes
Balears el 29 d’abril de 1986 (BOCAIB n. 15, 20-05-86. Correcció d'errates BOCAIB n. 16, 30-
05-86)
La llengua catalana i la llengua castellana són totes dues llengües oficials de la Comunitat
Autònoma, amb el mateix rang, si bé de naturalesa diferent: l'oficialitat de la llengua catalana es
basa en un estatut de territorialitat, amb el propòsit de mantenir la primacia de cada llengua en
el seu territori històric. L'oficialitat del castellà, establerta per la Constitució a tot l'Estat, es basa
en un estatut personal, a fi d'emparar els drets lingüístics dels ciutadans, encara que la seva
llengua no sigui la pròpia del territori
Article 2
1.-La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la
i d'usar-la.
4.- Ningú no podrà es ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri.
5.-Les modalitats insulars de la llengua catalana seran objecte d'estudi i protecció, sense
perjudici de la unitat de l'idioma.
TÍTOL I. DE L'ÚS OFICIAL
Article 6
2.-La llengua catalana i la llengua castellana són llengües oficials a la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears i han d’ésser emprades preceptivament per l'Administració segons la forma
regulada per la Llei.
Article 7
1.-Les Lleis aprovades pel Parlament de la Comunitat Autònoma, els decrets legislatius, les
disposicions normatives i les resolucions oficials de l'Administració Pública, s'han de publicar en
llengua catalana i en llengua castellana en el «Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les
Illes Balears».
Article 8
2.-Les còpies o certificacions expedides per les entitats públiques de la Comunitat Autònoma
s'han d'expedir en català, llevat del cas que l'interessat o la persona o entitat que les
requereixen en sol·licitin la versió castellana.
3.-A les Illes Balears les actuacions administratives són vàlides i produeixen plens efectes
qualsevol que sigui la llengua oficial emprada.
Article 10
3.-Els documents públics atorgats a les Illes Balears s'han de redactar en la llengua oficial
escollida per l'atorgant, o, si hi ha més d'un atorgant, en l'idioma que aquests acordassin.
En cas de discrepància els documents es redactaran en les dues llengües.
Les còpies s'expediran en la llengua utilitzada en la matriu.
8
4.-Els poders públics que actuen a la Comunitat Autònoma, han d'assegurar que tots els
documents impresos, utilitzats a l’Administració Pública i a disposició dels ciutadans, estiguin
escrits en català i en castellà.
Article 15
2.-A tots els rètols, indicacions i escrits en general, bilingües, la primera versió ha de ser la
catalana, com a llengua pròpia de les Illes Balears, i la segona, la castellana.
3.-A tots els serveis de transport públic, els impresos, els avisos, i comunicacions al servei
públic, s'han de fer en llengua catalana i en llengua castellana.
(Vull recordar que a la Sala Multiusos la rotulació al costat del
carrer de Cala Agulla incompleix aquest article.
Per a quin motiu no es dur a terme als rotuls de la Multiusos?)
Article 18
1.-Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la
castellana.
2.-A tal efecte, el Govern ha d'arbitrar les mesures adients de cara a fer efectiu aquest dret. En
tot cas, els pares o tutors poden exercir en nom de llurs fills aquest dret, instant a les autoritats
competents perquè sigui aplicat adequadament.
Article 20
1.-El Govern ha d'adoptar les disposicions necessàries encaminades a garantir que els
escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar
l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del
període d'escolaritat obligatòria.
Succeeix aquest tema a Capdepera?
LLEI ORGÀNICA 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes
Balears.
Article 4
La llengua pròpia
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el
caràcter d’idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de
l’idioma.
3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran
les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que
permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les
Illes Balears.
CONSELLERIA DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTES
Núm. 14003
Decreto 92/1997 de 4 de julio de 1997, que regula el uso de la enseñanza de y en lengua
catalana, propia de las Islas Baleares, en los centros docentes no universitarios de las
Islas Baleares.
Artículo 1.
La lengua catalana, con especial atención a las modalidades de las Islas Baleares, y la
literatura catalana, incidiendo en las aportaciones de las Islas, se enseñaran obligatoriamente,
juntamente con la lengua y la literatura castellanas, en todos los niveles educativos y en todos
los centros de la enseñanza no universitaria.
Artículo 3.
La enseñanza de la lengua catalana ha de considerar las modalidades lingüísticas propias de
las Islas Baleares, sin perjuicio de la unidad de la lengua, tal como prevé el artículo 14 del
Estatuto de autonomía para las Islas Baleares.
Artículo 5.
9
Los alumnos que residan temporalmente en las Islas Baleares podrán solicitar la exención de la
evaluación de la lengua y de la literatura catalanas, propia de las Islas Baleares, que podrá ser
otorgada a propuesta de la Comisión Técnica de Asesoramiento para la Enseñanza de y en
Lengua Catalana, de acuerdo con las disposiciones que desarrollan este Decreto. No obstante,
en estos casos se deberá fomentar la asistencia a las clases. Esta regulación se establece sin
perjuicio de otros supuestos de exención que pueda establecer la legislación educativa.
CAPÍTULO II
La lengua catalana, propia de las Islas Baleares, lengua de enseñanza
Artículo 7.
La Administración educativa promoverá el uso de la lengua catalana, propia de las Islas
Baleares, como lengua vehicular de la enseñanza no universitaria, de acuerdo con el artículo
22 de la Ley 3/1986, de 29 de abril.
Artículo 17.
El uso de la lengua catalana, propia de las Islas Baleares, como lengua de enseñanza en la
educación primaria, se regulará de la siguiente manera:
a) En la educación primaria, el uso de la lengua catalana, propia de las Islas Baleares, como
lengua de enseñanza de las diferentes áreas, será como mínimo igual al de la lengua
castellana.
b) En todo caso, los alumnos, al acabar esta etapa, deben tener una competencia en lengua
catalana y en lengua castellana que les permita comunicarse normalmente en cada una de
estas lenguas con los otros alumnos y con el profesorado, en las comunicaciones propias de
esta etapa en el marco escolar.
c) En la educación primaria se impartirá el área de conocimiento del medio natural, social y
cultural en lengua catalana. De entre las otras áreas, y hasta llegar a la mitad del cómputo
horario, se concretaran en el Proyecto lingüístico, que deberá que ser aprobado por mayoría
cualificada del consejo escolar del centro, qué áreas se enseñaran en la lengua catalana,
propia de las Islas Baleares, y cuáles en la lengua castellana.
d) En la educación primaria se utilizará preferentemente la lengua catalana oral propia del
entorno de aprendizaje y se introducirá al alumno de forma progresiva, y sobretodo en el
lenguaje escrito, en el conocimiento de la variedad estándar más propia del ámbito de las Islas
Baleares. Así, debe garantizarse que al final de esta etapa el alumnado tenga un conocimiento
global y armónico de la lengua catalana y de la castellana.
Artículo 18.
El uso de la lengua catalana, propia de las Islas Baleares, como lengua de enseñanza en la
educación secundaria obligatoria, se regulará de la siguiente manera:
a) En la educación secundaria obligatoria se impartirán en lengua catalana, propia de las Islas
Baleares, el área de ciencias sociales, geografía e historia y el área de ciencias de la
naturaleza. Esta implantación se hará de forma progresiva y de acuerdo con el artículo 8 de
este Decreto.
b) De entre las otras áreas, y hasta llegar a la mitad del cómputo horario, se concretarán en el
Proyecto lingüístico, que deberá que ser aprobado por mayoría cualificada del consejo escolar
del centro, qué áreas y en qué grupos y niveles se enseñarán en lengua catalana.
c) Al final de esta etapa, y de acuerdo con el artículo 20 de la Ley de normalización lingüística
en cuanto al dominio de la lengua que se debe haber logrado al final del período de
escolarización obligatoria, los alumnos han de poder utilizar normalmente y correctamente la
lengua catalana y la lengua castellana.
Artículo 19.
El uso de la lengua catalana, propia de las Islas Baleares, como lengua de enseñanza en la
educación secundaria postobligatoria, se regulará de la siguiente manera:
a) En lo que se refiere a la educación postobligatoria, mediante las disposiciones necesarias se
concretarán qué asignaturas deben hacerse en lengua catalana en el momento en que se
generalice el proceso de implantación de la LOGSE y, sobre todo, cuando los alumnos que
accedan a esta etapa hayan hecho en catalán, a lo largo de la educación secundaria
obligatoria, las asignaturas que se indican en el artículo 18 de este Decreto. En este momento,
el uso de la lengua catalana será, como mínimo, igual al de la lengua castellana.
b) Entre tanto, los centros iniciarán de forma gradual y progresiva la enseñanza en esta lengua.
La planificación de cada centro, que se reflejará en el Proyecto lingüístico, se hará en
coherencia con las áreas que los alumnos habrán hecho en lengua catalana a lo largo de la
10
etapa anterior y al mismo tiempo se priorizará hacer en esta lengua aquellas asignaturas que
mejor pueden incidir en los estudios posteriores y en la inserción en el mundo social y laboral.
El que es clar es que la Llei de Normalització diu que la primera
ensenyança es pot triar amb sa llengües materna dels pares i aquests
no poden triar sa llengua que volen escolaritzar els seus fills.
El que es clar i verídic es que es decret de mínims s’ha convertit amb
un decret de màxims.
Per tant el que vol es PP es s’ha llibertat lingüística. Demanam
sentit comú i respecte a s’ ordre constitucional. Es pares han de
poder triar sa llengo amb sa qual volen que estudiïn es seus fills.
Ses llengos no tenen cap dret, són ses persones ses que tenen drets i
s’Estat ha de vetllar perquè es facin efectius aquests drets.
També volem s’ha neutralitat lingüística i s’ Ajuntament te que
defendre els drets lingüístics dels ciutadans i no la supervivència
d’una llengua damunt l’altra.
Per tant exigim que es faci complir tot el que mana sa:
Ley 3/1986, de 19 de Abril, de normalización linguistica
Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut
d’autonomia de les Illes Balears.
I la modificació del Decret 92/1997, de 4 de juliol de 1997, que
regula l’ús de la ensenyança de i en llengua catalana.”
El Sr. Ferrer diu que la llengua catalana pròpia de les Illes
Balears, és la que es parla aquí, no la que es parla a Catalunya i els
llibres de text estan escrits en la llengua catalana que es parla a
Catalunya. Volem que els nostres fills aprenguin la llengua que
parlaven els nostres pares i els nostres avis. Els alumnes tenen
dificultat per estudiar en algunes universitats de la península, per
falta de coneixements suficients del castellà.
La Sra. Maria Orts diu que no ha de fer-se un debat polític
sobre la qüestió lingüística. En les Illes Balears hi ha una realitat,
que és el bilingüisme. I la llengua majoritària és la castellana (la
parlen milions a tot el món). Si l’administració no fes res, es
perdria una d’elles, la minoritària. Per això s’ha de potenciar el seu
ús, perquè en cas contrari acabaria desapareixent. La nostra obligació
és potenciar les característiques pròpies de les Illes: llengua,
història, paisatge, etc. No hem de qüestionar l’aplicació del decret
que regula l’ús del català. Per això el seu grup votarà a favor.
El Sr. Mateu Melis diu que no va a valorar la moció. El debat
sobre aquesta qüestió es va fer al parlament balear, per això no té
sentit obrir ara un debat aquí. S’ha de reivindicar i potenciar la
llengua catalana. Som més rics perquè tenim dues llengües. Votarà a
favor, sense voler entrar en el debat.
El Sr. Mateu Garau agraeix als Regidors i Regidores d’EU-EV i
d’És Grup la postura que han mantingut en aquest debat. Efectivament
és una qüestió que es va debatre al parlament que és el lloc apropiat,
no l’Ajuntament.
Al Sr. Ferrer li respon que està d’acord amb algunes de les
afirmacions fetes, però la llengua catalana no està en el lloc que li
correspon. Està d’acord en què algunes vegades no es compleix la llei
de normalització lingüística, la no discriminació, però en perjudici
del català. Hi ha documents redactats només en castellà. No podem dir
que als ciutadans no se’ls atén en la llengua que trien; per demostrar
això no hi ha més que apropar-se a l’oficina de registre: s’utilitzen
les dues llengües, però potser es parli més castellà que català.
Tampoc es pot fer un debat sobre les modalitats del català (el parlat
11
per exemple a Catalunya, a Mallorca, o a les diferents zones de
Mallorca). Hi ha moltes diferències entre la llengua parlada en els
diferents llocs, però la llengua és la mateixa i la llengua pròpia de
Balears és la llengua catalana. Tampoc pot afirmar-se que els alumnes
tinguin dificultats per estudiar en la península per falta de
coneixements del castellà. El que ocorre és que de vegades tenen poc
coneixement de gramàtica d’ambdues llengües. No nega que puguin
modificar-se les normes que regulen l’ús del català. Totes les normes
poden modificar-se.
El Sr. Rafel Fernández Mallol diu que des de l’Ajuntament es fa
un treball molt important en favor de la normalització lingüística.
Pràcticament tots els documents es redacten en català, però mai s’ha
negat a ningú lliurar-li la documentació en castellà, si ho ha
demanat. La llengua vehicular és el català, però ningú es pot sentir
discriminat, perquè la documentació es tradueix al castellà, si és
necessari. El català és una llengua minoritària. El problema és la
minorització de la llengua. Hem de fer el possible perquè el català no
sigui una llengua minoritzada. El bilingüisme queda molt bé en teoria,
però en la pràctica és impossible. La nostra llengua és el català,
l’un altre són dialectes, maneres dialectals del català. Quant al
compliment de la normativa que regula l’ús del català han de
diferenciar-se zones amb més immigració o zones poca immigració. Quant
al nivell educatiu de Balears, hem de dir que és un nivell molt alt i
els alumnes que estudien fora no fan mal paper. El que cal potenciar
és que es parli.
El Sr. Joan Ferrer diu que no critica el sistema educatiu de
Balears, però s’ha de complir la normativa de normalització
lingüística i potenciar que els nens aprenguin la llengua dels nostres
pares i dels nostres avis.
El Sr. Mateu Garau diu que no ha inventat la normalització i que
li agradaria que s’utilitzessin les paraules pròpies de Balears en els
llibres de gramàtica, per això ha fet al·lusió a les modalitats del
català.
No havent-hi més intervencions, per ONZE vots a favor
(Regidors/es del PSOE, UCAP-UM, PSM-EN, EU-Els Verds i Es Grup) SIS
vots en contra (Regidors/es del PP), sent disset el nombre legal de
membres de la Corporació i disset el nombre dels assistents S’ACORDA:
Aprovar la moció, relativa a la llengua pròpia de les Illes
Balears, registrada d’entrada a l’Ajuntament amb el núm. 7037, de 21-
10-2010, presentada pel Sr. Mateu Garau Flaquer, com a Regidor del
PSM-EN a l’Ajuntament de Capdepera, transcrita.
VII.- EXP. NÚM. 224AG/10: MOCIÓ EU-EV: APROVACIÓ I REGULACIÓ DELS ACTES DE
BENVINGUDA A LA COMUNITAT I CERIMÒNIA CIVIL D’IMPOSICIÓ DE NOM ALS
NOUNATS.- El Consistori examina l’expedient 224AG/10, relatiu a la
Moció presentada per les Sres. Maria Orts Rodríguez i Virgínia
Urdangarín de Manuel, com a Regidores d’EU-EV a l’Ajuntament de
Capdepera, registrada d’entrada a l’Ajuntament dia 29 d’octubre de
2010, amb el núm. 7225.
La Sra. Maria Orts llegeix la moció i el reglament regulador
dels actes de benvinguda a la comunitat, que adjunta.
Aquesta moció ha estat objecte d’estudi per part de la Junta de
Portaveus, en sessió del dia 25 de novembre de 2010.
El Sr. Batle proposa a la Sra. Orts que es deixi aquest assumpte
12
sobre la taula, perquè hauria de desenvolupar-se una mica més i
modificar algunes qüestions, com l’edat a la que es refereix l’art. 4
del reglament.
La Sra. Pilar Gasull fa la següent intervenció:
“Val a dir que UM té present la llibertat de creença i religió que té
prevista la Constitució Espanyola i normes concordants aplicables a
l’Estat i als ciutadans que hi vivim.
Ara bé, el redactat de la moció presenta segons el nostre parer,
diverses incongruències, en particular tenint en compte la procedència
de la moció que es du a votació. Es parla d’una benvinguda
democràtica; nosaltres entenem que totes les cerimònies, siguin de
religions o creences distintes ho són. Creim que amb aquestes
cerimònies no es concedeixen drets civils als ciutadans ni als
nounats; els drets civils ja els tenim assumits i reconeguts en la
nostra qualitat de persones. L’ordenament jurídic regula de per sí, el
procediment d’inscripció i d’imposició de noms, tot i que aquesta
paraula l’entenem fora de context.
No esteim gens d’acord amb el fet que es configuri aquest tipus d’acte
com una alternativa laica als bateigs tradicionals. Crec que haurien
de constituir-se com a actes únics amb sentit propi i no copiar o
comparar costums, de creences que a vegades es rebutjen.
Finalment, creim que el Reglament hi manca contingut, ni entenem quin
sentit se’ls hi dona als padrins civils i que com a tal es podria
ampliar. Per què un nin que viu a Capdepera, i té més d’un any no pot
accedir a aquest tipus d’acte.
Amb la voluntat de ser respectuosos amb aquest ciutadans que han
manifestat la seva voluntat de celebrar aquest tipus d’actes, i animar
a EU-EV a presentar una nova moció, absenta de comparacions i amb
sentit propi.”
La Sra. Orts diu que fa un mes que es va presentar aquesta moció
i ha passat per comissió. No sap per què no s’ha dit tot això en les
comissions. No hi ha diferència entre famílies monoparantals i les
tradicionals. Es tracta de fer un acte simbòlic. És una cerimònia
civil, no un substitutiu del registre civil. Els drets civils estan
reconeguts en la Constitució; això no és un reconeixement de drets, és
una forma de tractar d’igual forma a tots, a qualsevol persona, vingui
d’on vingui. No és un substitutiu de cap altra cerimònia. S’hauria
d’haver dit tot això en una comissió, perquè estan disposades a
negociar i troba fora de lloc la intervenció de la Sra. Gasull.
El Sr. Joan Ferrer diu que hauria de regular-se més aquest tipus
d’actes i les seves conseqüències. Igual que una persona pot renegar
de les cerimònies religioses, també podria renegar d’aquestes
cerimònies civils. El seu grup s’abstindrà, perquè suposa que aquesta
moció es pot aprovar, ja que és fer una festa sense cost algun per a
l’Ajuntament.
El Sr. Mateu Melis diu que no entén el debat d’aquesta moció. És
solament un acte social i simbòlic. És un acte de presentació.
La Sra. Orts proposa introduir algunes modificacions en la moció
i en el reglament, recollint els suggeriments que s’han indicat,
eliminant les al·lusions a la imposició de noms i l’edat a que es
refereix l’art. 4 del Reglament.
13
No havent-hi més intervencions, per QUATRE vots a favor
(Regidors/es d’EU-Els Verds, Es Grup I PSM-EN) TRETZE abstencions
(Regidors/es del PSOE, UCAP-UM i PP), sent disset el nombre legal de
membres de la Corporació i disset el nombre dels assistents S’ACORDA:
1.- Aprovar la moció presentada per les Sres. Maria Orts Rodríguez i
Virgínia Urdangarín de Manuel, com a Regidores d’EU-EV a l’Ajuntament
de Capdepera, registrada d’entrada a l’Ajuntament dia 29 d’octubre de
2010, amb el núm. 7225, relativa als actes de benvinguda a la
comunitat i cerimònia civil.
2.- Aprovar inicialment el Reglament Municipal Regulador dels actes de
benvinguda a la comunitat.
3.- Exposar al públic l’expedient, previ anunci en el BOIB i en el
tauler d’anuncis de l’Ajuntament, durant el termini de 30 dies per a
la presentació de reclamacions, objeccions o observacions.
4.- Audiència prèvia a les associacions veïnals i de defensa de les
persones consumidores i usuàries inscrites en el registre municipal
d’associacions veïnals i les finalitats de les quals guardin relació
directa amb l’objecte d’aquest Reglament.
5.- Aquesta aprovació inicial esdevindrà definitiva, de forma
automàtica, sense necessitat d’un nou acord exprés, si transcorregut
l’esmentat termini d’exposició no s’hi interposen reclamacions o
suggeriment.
6.- Aquest Reglament entrarà en vigor una vegada que s’hagi publicat
completament el seu text en el BOIB i hagi transcorregut el termini
que preveu l’art. 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal
i de règim local de les Illes Balears en relació a l’art. 113 de la
mateixa Llei.
VIII.- EXP. NÚM. 225AG/10: MOCIÓ EU-EV: DECLARACIÓ INSTITUCIONAL SOBRE
VIOLACIONS DELS DRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL.- El Consistori
examina l’expedient 225AG/10, relatiu a la Moció presentada per les
Sres. Maria Orts Rodríguez i Virgínia Urdangarín de Manuel, com a
Regidores d’EU-EV a l’Ajuntament de Capdepera, registrada d’entrada a
l’Ajuntament dia 22 de novembre de 2010, amb el núm. 7735.
Es llegeix la següent moció:
“Davant la greu situació de violació dels drets humans al Sàhara Occidental, el grup municipal
d’Esquerra Unida – Els Verds de l’ajuntament de Capdepera presenta al ple de desembre per a
la seva aprovació:
UNA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL SOBRE VIOLACIÓ DELS DRETS
HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL
Vist que la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i el Fons Mallorquí de
Solidaritat i Cooperació manifesten el seu suport i solidaritat amb el poble saharauí mitjançant
aquesta declaració demanam que l’Ajuntament de Capdepera s’adhereixi a la declaració i la
retorni convenientement omplerta i aprovada al fons Mallorquí: fons@fonsmallorqui.org.
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL SOBRE VIOLACIÓ DELS DRETS HUMANS
AL SÀHARA OCCIDENTAL
Fa més de trenta-cinc anys que el poble saharauí viu desposseït de la seva terra i de la capacitat
de decidir sobre el seu futur. Durant tot aquest temps, els saharauís han viscut dividits entre els
14
qui patien el dur exili dels campaments de refugiats de Tindouf i els que vivien als territoris
ocupats, víctimes d’una insuportable repressió que els ha fet conèixer les desaparicions, la
tortura i la negació de totes dels llibertats. El poble saharauí dels territoris ocupats ha viscut i
viu una cruel situació de discriminació a la seva pròpia terra.
Fa poques setmanes una gra quantitat de saharauís dels territoris ocupats alçà, a pocs
quilòmetres d’El Aaaiún, un campament de haimas amb l’objectiu de denunciar les seves
insostenibles condicions de vida. Es tractava d’una protesta pacífica que ràpidament va créixer,
fins a reunir més de 20.000 persones. La matinada del 8 de novembre, l’exèrcit i la policia
marroquins varen iniciar un brutal atac contra aquest campament i contra tota la seva població,
infants inclosos. Aquest atac ha desfermat episodis de violència a la ciutat, en què la població
saharauí és objecte d’atacs per part de forces de l’ordre i de la població civil.
Aquest esdeveniment coincideixen amb l’inici d’una nova ronda de negociacions entre Marroc i
el Front Polisario, la qual cosa posa de manifest la nul—la voluntat del règim marroquí d’arribar
a una solució negociada. Una vegada més, la comunitat internacional ha reaccionat amb
incomprensible complaença davant les violacions dels drets humans dels saharauís.
Per tot això,
L’ajuntament de Capdepera condemna el brutal atac de l’exèrcit i la policia marroquins als
campaments de protesta alçats pels saharauís al costat de la ciutat d’El Aaiún.
L’ajuntament de Capdepera insta al govern espanyol, la Unió Europea i les Nacions Unides a
emprendre mesures efectives adreçades a la protecció dels drets humans al Sàhara Occidental.
L’ajuntament de Capdepera reitera la necessitat d’una sortida al conflicte que sigui justa,
pacífica i respectuosa amb la legalitat internacional i amb el dret d’autodeterminació del poble
saharauí.”
Aquesta moció ha estat objecte d’estudi per part de la Junta de
Portaveus, en sessió del dia 25 de novembre de 2010.
La Sra. Maria Orts diu que aquest acord ha de remetre’s al Fons
Mallorquí de Solidaritat.
El Sr. Joan Ferrer i Mateu Melis manifesten el seu recolzament a
la moció.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i disset els
assistents, S’ACORDA:
Aprovar la moció presentada per les Sres. Maria Orts Rodríguez i
Virgínia Urdangarín de Manuel, com a Regidores d’EU-EV a l’Ajuntament
de Capdepera, registrada d’entrada a l’Ajuntament dia 22 de novembre
de 2010, amb el núm. 7735, relativa a la declaració institucional
sobre violacions dels drets humans al Sàhara Occidental, transcrita.
IX.- EXP. NÚM. 1SS-21/10: PROPOSTA “ES GRUP” REFERENT A AJUDES PER LES
FAMÍLIES QUE TRAMITIN O VULGUIN ADOPTAR ALGUN INFANT ALS PAÏSOS MÉS
DESFAVORITS.- El Consistori examina l’expedient 1SS-21/10, relatiu
proposta “Es Grup” referent a ajudes per les famílies que tramitin o
vulguin adoptar algun infant als països més desfavorits, registrada
d’entrada a l’Ajuntament dia 19 de juliol de 2010, amb el núm. 4809.
Es llegeix la següent moció:
“Mateu Melis Tous, major de edat, amb domicili al carrer nou nº 14 de Capdepera i proveït del
DNI nº 78.202.657-N, actuant com a regidor de ES GRUP a l’Ajuntament de Capdepera:
15
Exposa:
Pel que hem pogut veure per la premsa local, la Consellera D’Afers Socials Snya. Fina Santiago
va visitar el municipi el passat set de juliol per a concertat quinza places del centre de dia, cosa
que permetrà a l’ajuntament destinar uns 156.000’00’-€ a altres afers socials, tal i com s’estipula
al conveni.
Per altra banda, nosaltres pensam que els serveis socials de l’ajuntament han de contribuir a la
solidaritat i la igualtat de tots els ciutadans del nostre municipi. Per això, pensam que ara que se
tenen dobbers per engegar un bon grapat de projectes solidaris és un bon moment per ajudar
a aquelles families que tramiten adopcions fora de les fronteres de l’estat espanyol, i que fins
aleshores, han tingut que asumir tot el cost de les estancies, trasllats, paparassa, etc... sense
rebre cap ajuda de les institucions, malgrat amb la seva acció, contribueixen d’una manera
solidaria amb els nens dels països més desfavorits.
Per això
Demanem
Que l’ajuntament de Capdepera, mitjançant el departament de serveis socials, convoqui ajudes
(en la quantitat que s’estimi convenient i justa) per les familíes que tramiten o volen adoptar
algun infant als països més desfavorits, com puguin ser Rusia, Rumania, China, Brasil, etc...”
Aquesta moció ha estat objecte d’estudi per part de la Comissió
Informativa Municipal de Serveis Socials, Sanitat i Cooperació, en
sessió del dia 5 d’agost de 2010.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer diu que no està d’acord a
deixar en mans de la Regidora de l’àrea la decisió de la quantia
d’aquestes ajudes. Això ha d’estar regulat. Està d’acord a ajudar a
les famílies que adoptin en aquests països, però s’ha de regular i les
quanties han d’aprovar-se per tots.
El Sr. Mateu Melis respon que ara solament es proposa aprovar
que s’ajudi. La regulació s’aprovarà en una altra ocasió, previ estudi
per la comissió que correspongui.
La Sra. Maria Orts diu que està d’acord amb aquesta proposta. Ha
de tenir-se una especial sensibilitat amb aquests països. S’ha de
promoure la solidaritat. Les quanties sempre es podran aprovar sobre
la base del 0’7.
El Sr. Batle diu que la proposta d’acord és solament aprovar
l’ajuda, no les quanties.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i disset els
assistents, S’ACORDA:
Aprovar una ajuda a les famílies que tramiten o volen adoptar
algun infant als països més desfavorits, com puguin ser Rusia,
Rumania, China, Brasil, etc.
X.- ELEVACIÓ ESCRIPTURA PÚBLICA CENTRE DE SALUT DE CAPDEPERA(PAC):
UNIFICACIÓ DE PARCEL·LES I DECLARACIÓ D’OBRA NOVA.- El Sr. Batle
informa al Consistori que el Centre Sanitari de Capdepera està
edificat sobre dues parcel·les cadastrals i registrals diferents,
perquè es va construir en dues fases, per la qual cosa és necessari
unificar les parcel·les i elevar a escriptura pública aquesta
unificació, al mateix temps que convé elevar a escriptura pública la
declaració d’obra nova.
16
Atès que l’Ajuntament és titular de les següents parcel·les:
Carrer Nou, núm. 10 i 12, amb referència cadastral:
7050410ED3975S0001QJ i 7050406ED3975S0001GJ.
Atès que aquestes parcel·les estan inscrites en el Registre de
la Propietat de Manacor: Tom: 4130, llibre: 222; Full: 58; Finca:
15120 i Tom: 3931; Llibre: 188; Full: 19; Finca: 5522.
Atès que l’Ajuntament Ple, en sessió del dia 1 de juliol de 1993
va aprovar el projecte bàsic de construcció d’un centre sanitari i en
sessió del dia 12 d’agost del mateix any va aprovar el projecte
d’execució.
Atès que les obres van ser adjudicades el dia 7 d’octubre de
1993, sent el valor de construcció, després de les modificacions
aprovades, de 183.956,56 € (30.607.797.- pts) i signant-se l’acta de
recepció definitiva el dia 11 de març de 1997.
Atès que la Comissió de Govern, en sessió del dia 25 d’octubre
de 1999, va aprovar el projecte d’ampliació del Centre Sanitari de
Capdepera, sent adjudicades les obres el dia 18 de gener de 2000, pel
preu de 404.481,15 € (67.300.000.- ptes.).
Atès que les obres estan totalment acabades i en funcionament.
Per UNANIMITAT dels reunits, sent disset el nombre legal de
membres del Consistori i disset els assistents, S’ACORDA:
1.- Elevar a escriptura pública la unificació de les parcel·les
cadastrals 7050410ED3975S0001QJ i 7050406ED3975S0001GJ, inscrites en
el Registre de la Propietat de Manacor: Tom: 4130, llibre: 222; Full:
58; Finca: 15120 i Tom: 3931; Llibre: 188; Full: 19; Finca: 5522.
2.- Elevar a escriptura pública la declaració d’obra nova puix
que s’han modificat les edificacions existents i s’ha canviat l’ús,
sent en l’actualitat un centre sanitari.
3.- Autoritzar Sr. Batle per a la signatura de quanta
documentació sigui precisa per a l’execució d’aquest acord, inclosa
l’escriptura pública.
XI.- ELEVACIÓ ESCRIPTURA PÚBLICA SALA MULTIUSOS (CENTRE CAP VERMELL):
UNIFICACIÓ DE PARCEL·LES I DECLARACIÓ D’OBRA NOVA.- El Sr. Batle
informa al Consistori que és necessari unificar les parcel·les i
elevar a escriptura pública aquesta unificació i la declaració d’obra
nova del Centre Multiusos i activitats turístiques complementàries de
Cala Rajada.
Atès que l’Ajuntament és titular de les següents parcel·les:
a) Urbana, sita al carrer Hernán Cortés i Sant Andreu; referència
cadastral: 9563603ED3996S0001ML; Escriptura autoritzada per la Natària
d’Artà, Sra. Maria Jesús Ortuño Rodríguez, dia 2 de febrer de 2000;
núm. de protocol; 191; inscrita al Registre de Manacor: Tom: 4469;
Llibre: 282 de Capdepera; Full: 31; Finca: 7000.
b) Urbana, sita al carrer Hernán Cortés; referència cadastral:
9563601ED3996S0001FL; Escriptura autoritzada pel Notari d’Artà, Sr.
Carlos Gómez Alvarez, dia 21 de desembre de 1967; núm. de protocol:
3159; inscrita al Registre de Manacor: Tom: 3211; Llibre 125 de
Capdepera; Full: 150; Finca: 7973.
17
c) Urbana, sita al carrer l’Agulla, Floreal i Sant Andreu; referència
cadastral: 9563604ED3996S0001KL; Escriptura autoritzada per la Natària
d’Artà, Sra. Maria Jesús Ortuño Rodríguez, dia 14 de maig de 2003;
núm. de Protocol 815; inscrita al Registre de Manacor: Tom: 4607;
Llibre: 315 de Capdepera; Full: 70; Finca: 18212.
Atès que a aquestes parcel·les s’ha construït el Centre
Multiusos i activitats turístiques complementàries de Cala Rajada,
segons projecte d’execució modificat, redactat per l’Arquitecte Sr.
Antoni Barceló Baeza i visat pel COAIB amb el núm. 11/04960/08, de 17-
12-08 i 11/00120/09, de 13-01-09.
Atès que les obres van ser adjudicades el dia 7 de febrer de
2008, sent el valor d’adjudicació 6.433.618,38 € i signant-se l’acta
de recepció el dia 28 de maig de 2010.
Atès que la Junta de Govern Local, en sessió de dia 28 de juliol
de 2010, va concedir la llicència d’obertura i funcionament a
l’establiment destinat a l’activitat de Centre Multiusos i activitats
turístiques complementàries de Cala Rajada.
Atès que les obres estan totalment acabades i en funcionament.
Per UNANIMITAT dels reunits, sent disset el nombre legal de
membres del Consistori i disset els assistents, S’ACORDA:
1.- Elevar a escriptura pública la unificació de les següents
parcel·les:
a) Urbana, sita al carrer Hernán Cortés i Sant Andreu; referència
cadastral: 9563603ED3996S0001ML; Escriptura autoritzada per la Natària
d’Artà, Sra. Maria Jesús Ortuño Rodríguez, dia 2 de febrer de 2000;
núm. de protocol; 191; inscrita al Registre de Manacor: Tom: 4469;
Llibre: 282 de Capdepera; Full: 31; Finca: 7000.
b) Urbana, sita al carrer Hernán Cortés; referència cadastral:
9563601ED3996S0001FL; Escriptura autoritzada pel Notari d’Artà, Sr.
Carlos Gómez Alvarez, dia 21 de desembre de 1967; núm. de protocol:
3159; inscrita al Registre de Manacor: Tom: 3211; Llibre 125 de
Capdepera; Full: 150; Finca: 7973.
c) Urbana, sita al carrer l’Agulla, Floreal i Sant Andreu; referència
cadastral: 9563604ED3996S0001KL; Escriptura autoritzada per la Natària
d’Artà, Sra. Maria Jesús Ortuño Rodríguez, dia 14 de maig de 2003;
núm. de Protocol 815; inscrita al Registre de Manacor: Tom: 4607;
Llibre: 315 de Capdepera; Full: 70; Finca: 18212.
2.- Elevar a escriptura pública la declaració d’obra nova del
Centre Multiusos i activitats turístiques complementàries de Cala
Rajada.
3.- Autoritzar Sr. Batle per a la signatura de quanta
documentació sigui precisa per a l’execució d’aquest acord, inclosa
l’escriptura pública.
XII.- ELEVACIÓ ESCRIPTURA PÚBLICA EDIFICI CAN CREU D’INCA: UNIFICACIÓ
DE PARCEL·LES I DECLARACIÓ D’OBRA NOVA.- El Sr. Batle informa al
Consistori que és necessari unificar les parcel·les i elevar a
escriptura pública aquesta unificació i la declaració d’obra nova del
edifici municipal situat al carrer Ciutat núm. 20 i 22, destinat al ús
18
administratiu i cultural.
Atès que l’Ajuntament és titular de la parcel·la cadastral
7049405ED3974N0001HG, que es correspon a les parcel·les registrals:
Tom: 4617; Llibre: 317; Full: 69; Finca: 4002 i Tom: 4617; Llibre 317;
Full 73; Finca: 4179, del Registre de Manacor.
Atès que l’Ajuntament ha executat obres de reforma de l’edifici
existent, per adaptar-ho a l’ús públic municipal, segons projecte
redactat per l’Arquitecte Sr. Joan Blanes Servera i aprovat per la
Junta de Govern Local dia 4 de març de 2009.
Atès que les obres van ser adjudicades el dia 29 d’abril de
2009, pel preu de vuit-cents seixanta-un mil vuit-cents vuitanta-un
Euros amb trenta cèntims (861.881,30€), IVA exclòs; cent trenta-set
mil nou-cents un Euros amb un cèntim (137.901,01€), corresponents al
IVA; Total: nou-cents noranta-nou mil set-cents vuitanta-dos Euros amb
trenta-un cèntims (999.782,31€).
Atès que l’acta de recepció es va signat dia 28 de febrer de
2010.
Atès que les obres estan totalment acabades i en funcionament.
Per UNANIMITAT dels reunits, sent disset el nombre legal de
membres del Consistori i disset els assistents, S’ACORDA:
1.- Elevar a escriptura pública la unificació de les següents
parcel·les registrals: Tom: 4617; Llibre: 317; Full: 69; Finca: 4002 i
Tom: 4617; Llibre 317; Full 73; Finca: 4179, del Registre de Manacor,
que es correspon a la parcel·la cadastral 7049405ED3974N0001HG.
2.- Elevar a escriptura pública la declaració d’obra nova del
edifici d’ús públic municipal.
3.- Autoritzar Sr. Batle per a la signatura de quanta
documentació sigui precisa per a l’execució d’aquest acord, inclosa
l’escriptura pública.
XIII.- ELEVACIÓ ESCRIPTURA PÚBLICA ESCOLETA CALA RAJADA: DECLARACIÓ
D’OBRA NOVA.- El Sr. Batle informa al Consistori que és necessari
elevar a escriptura pública la declaració d’obra nova del edifici
municipal dedicat a Centre d’educació infantil (escoleta), situat al
carrer Clot Gran, núm. 2.
Atès que l’Ajuntament és titular de la parcel·la cadastral
9262905ED3996S0001SL, que es correspon amb la parcel·la registral:
Tom: 4021; Llibre: 201; Full: 25; Finca: 13736, del Registre de
Manacor.
Atès que l’Ajuntament ha executat obres de construcció d’edifici
municipal dedicat a Centre d’educació infantil (escoleta), segons
projecte redactat per l’Arquitecte Sr. Jaime Vidal Juan, visat pel
col·legi oficial d’arquitectes de les Illes Balears amb el núm.
1/8726/05, de 17 de novembre de 2005 i aprovat per la Junta de Govern
Local dia 21 de novembre de 2005.
Atès que les obres van ser adjudicades el dia 30 de desembre de
2005, pel preu de 886.416,64 €.
Atès que l’acta de recepció es va signat dia 12 de març de 2007.
19
Atès que les obres estan totalment acabades i en funcionament.
Per UNANIMITAT dels reunits, sent disset el nombre legal de
membres del Consistori i disset els assistents, S’ACORDA:
1.- Elevar a escriptura pública la declaració d’obra nova de
l’edifici municipal dedicat a Centre d’educació infantil (escoleta),
situat al carrer Clot Gran, núm. 2; parcel·la cadastral
9262905ED3996S0001SL, que es correspon amb la parcel·la registral:
Tom: 4021; Llibre: 201; Full: 25; Finca: 13736, del Registre de
Manacor.
2.- Autoritzar Sr. Batle per a la signatura de quanta
documentació sigui precisa per a l’execució d’aquest acord, inclosa
l’escriptura pública.
XIV.- ELEVACIÓ ESCRIPTURA PÚBLICA ESCOLA DE MÚSICA: DECLARACIÓ D’OBRA
NOVA.- El Sr. Batle informa al Consistori que és necessari elevar a
escriptura pública la declaració d’obra nova de l’edifici municipal
dedicat a Escola de Música, de Capdepera, situat al carrer Sol, núm.
2.
Atès que l’Ajuntament és titular de la parcel·la cadastral
7049103ED3974N0001OG, que es correspon amb la parcel·la registral:
Tom: 4469; Llibre: 282; Full: 104; Finca: 4041, del Registre de
Manacor.
Atès que l’Ajuntament ha executat obres de reforma de l’edifici
existent, per adaptar-ho a l’ús públic municipal, dedicat a Escola de
Música, segons projecte redactat per l’Arquitecte Sr. Salvador Juan
Mas, i aprovat per la Comissió de Govern dia 17 d’agost de 2001.
Atès que les obres van ser adjudicades el dia 23 de novembre de
2001, pel preu de 326.138,23 € (54.264.836 ptes).
Atès que les obres estan totalment acabades i en funcionament.
Per UNANIMITAT dels reunits, sent disset el nombre legal de
membres del Consistori i disset els assistents, S’ACORDA:
1.- Elevar a escriptura pública la declaració d’obra nova de
l’edifici municipal dedicat a Escola de Música, de Capdepera, situat
al carrer Sol, núm. 2; parcel·la cadastral 7049103ED3974N0001OG, que
es correspon amb la parcel·la registral: Tom: 4469; Llibre: 282; Full:
104; Finca: 4041, del Registre de Manacor.
2.- Autoritzar Sr. Batle per a la signatura de quanta
documentació sigui precisa per a l’execució d’aquest acord, inclosa
l’escriptura pública.
XV.- DECRETS I RESOLUCIONS.- Es dóna compte al Ple dels Decrets i les
Resolucions dictats per Batlia o, fent ús de la seva delegació de
competències, per el Regidor Delegat, des de la darrera sessió
ordinària de l’Ajuntament en Ple, numerats des del núm. 346 al 380 de
l’any 2010.
A continuació, a l’empara d’allò disposat a l’art. 87.2 de la
Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les
20
Illes Balears i a l’art. 91.4 i 97.3 del Reglament d’Organització,
Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovat per Reial
Decret 2568/1986, de 28 de novembre, abans d’iniciar-se el torn de
precs i preguntes, el Sr. Batle eleva al Ple Municipal, prèvia
declaració d’urgència, l’expedient 69/2010 (Inter), relatiu a la
Modificació pressupostària 30/2010, per generació d’ingressos.
El Sr. Batle sotmet a votació la declaració d’urgència d’aquest
expedient i per UNANIMITAT dels reunits, sent disset el nombre legal
de membres del Consistori i disset els assistents, S’ACORDA:
Aprovar la urgència i, en conseqüència, sotmetre a debat i
votació del ple l’expedient 69/2010 (Inter), relatiu a la Modificació
pressupostària 30/2010, per generació d’ingressos.
El Consistori examina l’expedient 69/2010 (Inter) relatiu a la
modificació pressupostaria 30/2010 per generació d’ingressos.
Vist l’informe emès per l’Interventor en data 30 de novembre de
2010.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer diu que la Regidora
d’Assumptes Socials no ha tingut la previsió suficient per sotmetre
aquest expedient a estudi de la comissió d’Hisenda; tampoc ha tingut
comunicació amb el departament d’hisenda. Ha de ser més previsora.
La Sra. Orts diu que no pot entendre com la Regidora d’Assumptes
Socials no ha tingut temps per sotmetre els projectes subvencionats
amb aquests ingressos a cap comissió, perquè la recollida de garrofes
es fa en el mes d’octubre. La urgència es deu a mancança previsió de
la Regidora.
El projecte dels camins es va iniciar en el mes de setembre. El
lògic és que s’hagués informat a alguna comissió.
Es tracta de projectes bons, però s’hauria d’haver informat a
l’oposició, i potser haguessin proposat més projectes.
La Sra. Margalida Bover demana disculpes per no haver informat.
No ha estat la forma correcta.
El Sr. Mateu Melis insisteix també en la falta d’informació per
part de la Regidora d’Assumptes Socials. L’oposició s’ha assabentat
per la premsa de l’execució d’aquests projectes. S’ha d’informar a
l’oposició, perquè pugui col·laborar.
La Sra. Bover torna a demanar disculpes i es compromet a
informar més a l’oposició.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i disset els
assistents, S’ACORDA:
Primer: Aprovar l’expedient de modificació pressupostaria 30/2010 per
generació i transferència de crèdit que consta de les parts següents:
- Partides del pressupost d’ingressos que augmenten:
CE CONCEPTE IMPORT TOTAL
450023 SUBVENCIÓ IMAS 15.000,00
480000 APORTACIÓ PARTICULARS 1.940,03
21
- Partides del pressupost de despeses que augmenten:
CF CE CONCEPTE IMPORT TOTAL
231 480016 TRANS. ENTITATS ASSISTENCIALS 16.940,00
Segon: Notificar el present acord al departament d’intervenció.
A l’empara del disposat en l’art. 87 del Reglament d’Organització,
Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovat per Reial Decret
2568/1986, de 28 de novembre, el Sr. Batle acorda una breu interrupció, sent les
22’30 hores para descans dels Regidors
.
Sent les 22’35 hores es reprèn la sessió.
XVI.- PRECS I PREGUNTES.- El Sr. Joan Ferrer Flaquer fa les preguntes
següents:
1.- Per començar vull pegar una estirada d’orelles al regidors de
fires i mercats per el tema del mercat medieval.
Al passat Ple Ordinari del 1 de juny i 6 de juliol i 7 de setembre
varem fer las següents preguntes al regidor de fires i mercats el Sr.
Climent Crespo respecta a las taxes que va cobrar al passat mercat
medieval:
“Al passat Ple Ordinari del 1 de juny i 6 de juliol varem fer las
següents preguntes al regidor de fires i mercats el Sr. Climent Crespo
respecta a las taxes que va cobrar al passat mercat medieval, i que a
dia d’avui encara no hem obtingut resposta i evidentment esperem que
sigui avui el dia indicat.
- S’ha cobrat una taxa per tenir paradetes?
- Ha pagat tothom?
- Quina ordenança fiscal s’ha aplicat per aquests cobros?
- Quina quantitat s’ha recaptada per aquest motiu?
- Qui cobrava aquesta taxa?
- A on s’ha ingressat els doblers?
- Per a quin motiu no s’han donat rebuts a els que han pagat?
- Quin control s’ha portat d’aquest tema?”
A dia d’avui encara no hem obtingut resposta i evidentment espero que
sigui abans del proper Ple.
2.- També per no complir amb el seu compromís de dur a Ple l’aprovació
de la instal·lació de taxímetre, per no dur la ordenança fiscal
reguladora de paradetes al mercat medieval i per no tenir interès amb
la ubicació de las aturades de taxis.
El Sr. Climent Crespo respon que no hi haurà problemes en la
implantació del taxímetre, perquè els taxistes estan d’acord. El Sr.
Crespo demana disculpes per no haver tractat de les parades de taxis
en una comissió. Quant al Mercat Medieval, li faltava contactar amb
una empresa que havia emès una factura incorrecta, però ja està
solucionat.
3.- Pluvials del carrer principal. I ha qualque novetat?
El Sr. Mateu Garau respon que ha parlat amb els propietaris de
22
les parcel·les confrontants. Informarà de les gestions realitzades en
una comissió d’urbanisme.
4.- Al mes de setembre ens varem interessar per la electrificació de
l’escoleta, i ara ja teniu clar de on traureu els doblers?
El Sr. Mateu Garau respon que estan estudiant la solució
econòmica.
5.- També demanàvem fotocopies dels pagaments per l’ocupació via
pública al carrer Ramon Franco del transformador de Gesa i de la
ocupació de via pública del antic hotel Tucan. Ens agradaria disposar
aquesta fotocopies.
També ens agradaria disposar de les fotocopies dels rebuts dels
enderrocs de les obres municipals.
6.- Volem saber per a quan està previst que al municipi de Capdepera
es puguin sintonitzar las noves cadenes de televisió com per exemple:
BOING, NITRO, LA SEXTA 2, LA SEXTA 3, LA 10 o las que ja comencen a
emetre amb HD.
També tenim curiositat per saber si una quantitat de doblers que varem
anticipar al govern balear per la instal·lació del repetidor de la
TDT, uns 83.000 €, ja han sigut reemborsats a las arques municipals.
El Sr. Sebastià Sureda informa de les reunions que ha mantingut
amb representants de la Direcció general. Sembla que no tenen
pressupost per fer front a la despesa que suposa aquesta inversió.
S’ha demanat pressupost i la inversió ascendeix a més de 30.000 €; es
pot fer un renting. No obstant això, se seguiran fent gestions. Quant
al que va pagar l’Ajuntament li han dit els representants de la
Conselleria que ens oblidem, perquè no tenen pressupost.
El Sr. Ferrer pregunta si es podrien suprimir alguns canals i
substituir-los per uns altres.
El Sr. Sureda respon que es pot sol·licitar.
7.- Al setembre de 2009 vaig demanar informació per la retirada de
l’antena de telefònica i la seva contesta fou de que l’empresa havia
de presentar un projecte i que hi havia un problema per ubicar-la. Hi
ha novetats?
El Sr. Sebastià Sureda respon que l’empresa ha presentat el
projecte, però per dificultats per justificar la titularitat del
terreny, no pot obtenir-se del Consell de Mallorca la declaració
d’interès general. L’Ajuntament ha interposat una acció judicial per
poder obtenir la titularitat del terreny.
8.- L’operació de tresoreria de 600.000 € feta l’any 2009, ja s’ha
liquidat?
El Sr. Sebastià Sureda respon que està preparant la documentació
per anul·lar-la. Això no significa que a principi d’any no hàgim de
renovar-la.
9.- Si es dur a terme un expedient sancionador per posseir cans
potencialment perillosos i acaba amb una sanció i es notifica, i just
desprès de la notificació s’inicia els tràmits per adquirir la
llicencia, que passa amb la sanció?
La Sra. Pilar Gasull respon que normalment no es regularitza la
situació. De totes maneres, si s’imposa una sanció, es passa al
cobrament.
El Sr. Joan Ferrer diu que, segons el Decret 349/2010, del que
s’ha adonat en aquesta sessió del Ple, s’arxiva un expedient
sancionador.
23
10.- L’altra dia a la premsa va sortir una noticia que em va
sorprendre que va ésser la destrucció de rellotges, ulleres i cedés a
una finca privada, i desprès es var produir la seva crema. La meva
pregunta es la següent.
Quines directrius hi ha hagut entre el departament d’interior i el de
medi ambient per dur a terme una crema il·legal?
11.- I de la platja de Cala Agulla quines novetats tenim?
El Sr. Batle respon que des de la Conselleria de Turisme li han
informat que està tot preparat per començar els treballs de
recuperació de la platja en el mes de març.
El Sr. Ferrer pregunta d’on portaran la arena.
El Sr. Batle respon que li han dit que la portaran de la zona de
Ferrutx.
12.- Volem denunciar que hi ha uns quants cotxes abandonats al voltant
del poble. Avinguda Floreal i carrer de Cala Agulla, per exemple. Hi
ha una base de dates per coneixe si els cotxos estan assegurats.
13.- El edifici municipal S’Olivera es troba a sol urbà, d’equipament
o rústic?
El Sr. Batle respon que li sembla que està en rústic, però no
pot assegurar-ho ara.
El Sr. Ferrer diu que està en sòl rústic, i no obstant això no
ha trobat a l’expedient d’obres l’autorització del Consell de
Mallorca.
14.- Al carrer Port.
A on son els pilons de ferro que falten?
Es tornaran col·locar?
El Sr. Mateu Garau respon que alguns els ha robat, uns altres
els ha romput algun vehicle. La intenció és tornar a col·locar-los.
15.- Per a quin motiu no es va acabar el projecte d’es carrer d’es
Port, d’acord amb el projecte? Carrer Clapers o els aparcaments.
El Sr. Mateu Garau respon que havia previst uns aparcaments,
però calia expropiar els terrenys i es va optar per no executar-los.
16.- Al 24/11/2008 la Conselleria d’Habitatge concedeix una subvenció
de 1.034.825 € per les obres d’aquest projecte amb una sèrie de
condicions per assolir aquesta subvenció com per exemple
Eliminació de cablejat extern o aeri.
Eliminació de tancaments de balconades.
Aquesta subvenció es a tres anys
2008 258.706
2009 388.059
2010 388.059
- S’han cobrat aquestes subvencions?
- Per a quin motiu no s’ha cobrat?
- El incompliment de les condicions per assolir las subvencions posa
en perill aquestes?
El Sr. Mateu Garau respon que la subvenció s’acabarà de rebre
l’any 2011, i no hi ha cap problema per rebre-la perquè el projecte
compleix amb tots les condicions de la subvenció.
17.- Al 25/05/09 la empresa que dur l’obra sol·licita la recepció de
les obres amb un llistat de feines pendents.
El 28/05/09 es produeix la visita d’obres previ a la recepció.
24
El 29/05/09 la constructora fa entrega de un informe que diu que de
les feines pendents ja n’hi ha de fetes i d’altres que unes no es
faran i las altres es tenen que pagar si ho vol l’Ajuntament. M’ha
agradaria saber com a acabat aquest assumpte.
Ell Sr. Mateu Garau respon que no s’ha acabat encara de revisar
les deficiències. Sembla que en algunes qüestions no es posen d’acord
l’empresa adjudicatària i el director de l’obra. Espera tenir aviat un
informe del director de l’obra.
18.- Qui ha pagat el arquitecte la redacció del projecte de la Sala
Multiusos.
El arquitecte Toni Barceló va dir que el mobiliari inclòs costava
802.100 i la realitat es que s’ha inclòs per una quantitat al voltant
els 475.000. manquen 326.384,71 €.
Las instal·lacions el Sr. Barceló diu que ens hem de gastar uns
1.662.000 i la realitat es que mos hem gastat 818.000. es ha dir que
en falten 843.000 i de marmol falten 220.000 €, i la pregunta es la
següent ha on son aquest doblers?
Aquesta diferencia es la que l’empresa constructora ha utilitzat per
pagar les despeses del Sr. Barceló?
Quin sobre cost calcula el Batle que tindrà aquest edifici per posarho
tot en funcionament?
El Sr. Batle respon que està complint el seu compromís de
convocar reunions per estudiar aquest assumpte i aclarir-ho.
La Sra. Maria Orts Rodríguez fa les preguntes següents:
1.- Al Parc infantil del carrer Castellet hi ha dues palmeres que
suposen un perill per als nens. Haurien de llevar-se, per evitar
accidents.
2.- Sembla que hi ha problemes en el pagament dels projectes
d’integració social. Es tarda a pagar.
3.- Què s’està fent per solucionar els problemes de l’abocador?
La Sra. Pilar Gasull respon que com a conseqüència de les
denúncies presentades per EU, ha vingut a visitar les obres tècnics de
la Conselleria, que ha detectat, pel que sembla algunes deficiències.
S’ha rebut un escrit dient que s’han d’esmenar les deficiències, però
no diu què deficiències. Els hem escrit dient que especifiquin quines
deficiències han observat.
4.- La Sra. Orts demana a la Regidora de Medi ambient que li lliuri
una còpia de l’informe emès pel director de l’obra.
L’empresa constructora ha sol·licitat una pròrroga. Les obres ja estan
rebudes. No s’entén aquesta pròrroga.
La Sra. Pilar Gasull respon que es refereixen a unes obres de
millora que s’han realitzat en el drenatge.
5.- La Sra. Orts mostra el seu desacord amb la decisió de la
Conselleria de Turisme, segons ha informat el Sr. Batle, per regenerar
la platja de Cala Agulla en el mes de març amb arena de la zona de
Ferrutx. Aquesta zona està afectada per la reserva marina. No hi ha
projecte. Per tot això veuen molt difícil poder recolzar aquesta
decisió.
25
El Sr. Bartomeu Alzina diu que la zona d’extracció d’arena està
fora de la reserva marina.
6.- El pressupost de contractació del servei del Centre de Dia és
major que el cost actual. A més s’ha iniciat el procés de licitació
sense tenir la partida pressupostària assegurada.
La Sra. Margalida Bover respon que s’ha suspès el procés de
licitació per deficiències en el plec de prescripcions tècniques. El
preu és major que el cost actual, perquè inclou totes les despeses del
servei, excepte la llum i l’aigua. De totes maneres, es farà un plec
nou.
7.- S’ha publicat com una notícia la crema d’objectes confiscats per
la policia local. Això és una actuació que incompleix la llei de
residus; és una falta greu. Com és possible que s’incompleixi la llei
i a més es faci propaganda? La Sra. Orts demana al Sr. Batle que cridi
l’atenció a la policia local.
8.- Sembla que l’aparcament que s'està fent en la piscina no queda al
mateix nivell que les sortides de l’edifici.
La Sra. Pilar Gasull respon que la sortides d’emergència estan
bé. Hi ha una rampa.
9.- La Sra. Orts demana informació sobre la reclamació del cànon a la
SAGAE.
El Sr. Sebastià Sureda informa que s’estan recopilant les
factures i s’ha demanat a Cànon, que és una de les empreses que més
material afectat ens subministra, que ens lliuri una relació. També
s’ha sol·licitat informació a la FELIB. Sembla que la quantitat que
hem de reclamar no és molt elevada. La intenció és interrompre la
prescripció.
10.- Per poder fer el seguiment dels expedients de disciplina
urbanística, demana una relació d’aquests expedients dels anys 2009 i
2010.
11.- Sol·licita informació sobre el cinema Juva, si s’ha fet la
incorporació del romanent i s’han executat les obres.
El Sr. Climent Crespo respon que s’està tramitant la
incorporació del romanent i després es farà l’obra.
El Sr. Mateu Melis Tous fa les preguntes següents:
1.- En primer lloc, agrair als companys de EU-EV i el PP (en especial
la Sra. Orts i el Sr. Medina) la actitud positiva, coherent i,
sobretot en defensa de la democràcia per la seva rèplica a la
intervenció del Sr. Sureda al final del plenari del més de novembre al
qual jo no vaig poder assistir. Jo no entraré en descalificatius. El
que si vull dir per que quedi clar és que estic orgullós, content i
satisfet de la tasca desenvolupada com a Regidor de Cultura la
legislatura passada i en especial haver promocionat, recuperat i
impulsat una part important de la nostra cultura popular com és
l’artesania de l’obra de palma.
2.- PLA E.- Ja ho vaig demanar fa estona. M’agradaria saber quina
feina s’ha generat a Capdepera, ja que era un dels requisits i la
base per aquestes inversions estatals. Can Creu d’Inca, plaça dels
Pins, carrer Principal...
26
3.- POLICIA LOCAL.- Com estan els expedients. Quin cost tindrà per
l’ajuntament??. A una comissió d’Interior del més d’abril, s’ens
comenta per part del regidor que ha de prendre una decisió abans de
que acabi el més. S’ha presa. Reclaman que s’ens informi.
4.- SOIB; SUBVENCIONS.- Hem pogut veure aquesta legislatura molta de
gent que fa feina a través del SOIB. Enhorabona per aquest estament
que dóna feina i redueix les llistes de l’atur. Jo, però vull saber si
realment compleix, és a dir, vull saber tot el personal que s’ha
contractat, el seu cost per l’ajuntament i el que ens ha pagat el
SOIB.
5.- SUBVENCIO ESCOLA ESPORTIVA.- L’hem rebuda???
6.- AUTOVIA; llums als passos de vianants. Via de circumval·lació,
seguir amb les faroles fins a la illeta que han fet.
El Sr. Mateu Garau respon que el Departament de Carreteres del
Consell no instal·larà més il·luminació; diuen que té la que
correspon. De la resta de qüestions, els hem plantejat les nostres
inquietuds i problemes; els hem assenyalat els punts conflictius i
perillosos. Han adoptat algunes mesures i han de rectificar algunes
coses. La col·laboració és bona, estan mirant la forma de limitar la
velocitat, de fet han instal·lat senyals, però la vigilància correspon
a l’Ajuntament.
7.- CONVENI PERSONAL.- Pel que sabem està aturat des de fa temps. Se
pensa aprovar aquesta legislatura o no???
El Sr. Batle respon que la negociació està parada. No hi ha
pressupost per fer front a totes les demandes plantejades. Està com fa
mes i mitjà.
8.- ESTAT PLAÇA DELS PINS.- Hi pugen furgonetes, etc. Manca control
policial sobretot els dissabtes.
El Sr. Climent Crespo respon que la vigilància correspon a la
Policia Local. Parlarà amb prefectura.
9.- MUSEU DE LA MAR.- Ho varem proposar nosaltres i s’ens respon des
del ministeri que aportem plànols i la ubicació que ha de tenir. S’ha
aportat???
El Sr. Batle respon que ho comprovarà.
10.- ARENA A CALA AGULLA.- D’aquest tema ja han parlat altres
regidors.
11.- QUI PAGA EL PROJECTE DE LA SALA MULTIUSOS?? Ja fa alguns plenaris
que ho deman i no he obtingut resposta. Sr. Batle, exigeixo la
resposta aquí i ara. Com a Batle de Capdepera ha de donar respostes
als ciutadans. Ens passa en cançons cada plenari.
El Sr. Batle respon que s’estan fent reunions sobre aquest tema
i espera que tot es resolgui.
No havent-hi més assumptes a tractar, de l’ordre del Sr. Batle-
President s’aixeca la sessió a les vint-i-quatre hores.

SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT EN PLE QUE VA TENIR LLOC
EN PRIMERA CONVOCATÒRIA A LES 20’00 HORES DEL DIA
DOS DE NOVEMBRE DE 2010
LLOC: SALÓ DE SESSIONS. CASA CONSISTORIAL DE CAPDEPERA
(ILLES BALEARS)
A C T A
ASSISTENTS:
Sr. José Andrés Gallego Méndez. Batle-President
Sr. Bartomeu Alzina Sureda
Sr. Rafel Fernández Mallol
Sr. Sebastià Sureda Rosselló
Sra. Margalida Bover Vadell (S’absenta de la Sala una vegada debatut i votat el punt X,
sent les 21’10 hores)
Sra. Maria Pilar Gasull Albons
Sr. Climent Crespo Flaquer
Sr. Mateu Garau Flaquer
Sr. Joan Ferrer Flaquer
Sra. Maria Isabel Vives Liberal
Sr. José Medina Suárez
Sra. Maria del Pilar García Rosa
Sra. Margarita Servera Ferrer
Sra. Maria Orts Rodríguez
Sra. Virgínia Maria Urdangarín de Manuel
NO HI ASSISTEIXEN:
Sr. Bernard Boutique
Sr. Mateu Melis Tous
Secretari: Sr. Julián García-Sotoca Oliva
PUNTS DEBATUTS I ACORDS ADOPTATS:
I.- APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS: 07/09/2010 I 05/10/2010.- En
compliment d’allò que disposa l’article 97.2 de la Llei 20/2006, de 15
de desembre, Municipal i de règim local de les Illes Balears i
l’article 91.1 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim
Jurídic de les Entitats Locals, aprovat pel Real Decret 2568/1986, de
28 de novembre, el Sr. President demana als membres de la Corporació
si algú té alguna observació a fer sobre les actes de les sessions
anteriors, que van tenir lloc el dia SET de SETEMBRE de 2010 i CINC
d’OCTUBRE de 2010, de les quals se n’ha expedit, prèviament, còpia de
l’esborrany a cada Regidor per al seu coneixement, rectificació
d’errades o possible formulació d’al·legacions, si fos el cas.
La Sra. Maria Orts Rodríguez diu que en la pregunta núm. 14,
sobre l’abocador, no queda reflectit tot el que es va dir, en concret,
la Sra. Orts diu que va preguntar si s’havien recepcionat les obres;
que s’havia produït alguns despreniments, però la Sra. Gasull va
respondre que les obres s’havien executat segons el projecte. La Sra.
Orts contínua dient que, quan va dir que algú s’havia portat diners,
la regidora de Medi ambient va respondre que portaria testimoniatge de
l’acta a la fiscalia.
La Sra. Pilar Gasull respon que està d’acord amb aquestes
precisions de la Sra. Orts, però vol afegir que quan la Sra. Orts va
dir que algú s’havia portat diners, li va preguntar si es referia a
ella i que la Sra. Orts va fer un gest.
La Sra. Orts diu que efectivament va dir que tot aquest assumpte
donava que pensar que algú s’havia portat diners.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i quinze els
assistents, són aprovades les actes de les sessions anteriors, que van
tenir lloc el dia SET de SETEMBRE de 2010 i CINC d’OCTUBRE de 2010.
II.- EXP. NÚM. 182AG/10: REGLAMENT MUNICIPAL DEL SERVEI PÚBLIC DE
VIATGERS EN AUTOMÒBILS DE TURISME.- El Consistori examina l’expedient
182AG/2010, relatiu al Reglament Municipal del Servei Públic de
viatgers en Automòbils de Turisme.
Vistos els arts. 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
Reguladora de les Bases de Règim Local, i els articles 100 a 103 de la
Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les
Illes Balears.
El Sr. Climent Crespo diu que aquest reglament ha estat objecte
d’estudi per la comissió informativa en diverses sessions i també
estan informats els taxistes.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer diu que efectivament fa un
any que estan treballant amb aquest reglament, però no obstant això té
alguns dubtes: per què no s’aprova ja la implantació del taxímetro?
Hauria d’aprovar-se avui o en el proper ple; d’aquesta forma els
taxistes tindrien temps per instal·lar-ho abans de la temporada
turística.
El Sr. Climent Crespo respon que la intenció és aprovar la
implantació del taxímetro ràpid. A més és imminent la implantació de
forma obligatòria per part de la Conselleria. D’altra banda, això no
tindrà problemes, perquè els taxistes estan d’acord.
El Sr. Ferrer diu que s’alegra que els taxistes estiguin
d’acord, perquè això facilitarà les coses. D’altra banda, convé que
s’estudiïn les zones de parada dels taxis (art. 56 del reglament). Ja
hi havia unes zones. Convé que això també s’estudiï i es determinin.
El Sr. Crespo respon que té intenció de discutir aquest assumpte
en una comissió, per rehabilitar les zones que hi havia o aprovar unes
noves, però que sigui de forma consensuada.
El Sr. Joan Ferrer diu que si hi ha un compromís per accelerar
aquests assumptes, el vot del seu grup serà a favor del reglament.
La Sra. Maria Orts diu que el reglament és bo, però lamenta que
no constin a l’expedient les actes de les reunions amb els taxistes.
Si s’haguessin inclòs, ja estaria justificada l’audiència dels
interessats. La Sra. Orts afegeix que possiblement aquest reglament
exigeixi la modificació de l’ordenança fiscal i planteja els seus
dubtes sobra la forma de realitzar les proves que aquest reglament
exigeix als taxistes.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i quinze els
assistents, S’ACORDA:
1.- Aprovar inicialment el Reglament Municipal del Servei Públic de
viatgers en Automòbils de Turisme.
2.- Exposar al públic l’expedient, previ anunci en el BOIB i en el
tauler d’anuncis de l’Ajuntament, durant el termini de 30 dies per a
la presentació de reclamacions, objeccions o observacions.
3.- Audiència prèvia a les associacions veïnals i de defensa de les
persones consumidores i usuàries inscrites en el registre municipal
d’associacions veïnals i les finalitats de les quals guardin relació
directa amb l’objecte d’aquest Reglament.
4.- Aquesta aprovació inicial esdevindrà definitiva, de forma
automàtica, sense necessitat d’un nou acord exprés, si transcorregut
l’esmentat termini d’exposició no s’hi interposen reclamacions o
suggeriment.
5.- Aquest Reglament entrarà en vigor una vegada que s’hagi publicat
completament el seu text en el BOIB i hagi transcorregut el termini
que preveu l’art. 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal
i de règim local de les Illes Balears en relació a l’art. 113 de la
mateixa Llei.
III.- MOCIÓ: DRET A DECIDIR I CONSULTES POPULARS.- El Consistori
examina l’expedient 212AG/10, relatiu a la Moció presentada pel Sr.
Mateu Garau Flaquer, com a Regidor del Ajuntament de Capdepera i
membre de la plataforma Avançam, registrada d’entrada a l’Ajuntament
dia 1 d’octubre de 2010, amb el núm. 6596.
Es llegeix la següent moció:
“Assumpte: Moció sobre el dret a decidir i consultes populars
Mateu Garau Flaquer, com a regidor de l’Ajuntament de Capdepera i membre de la plataforma
Avançam, presenta la següent,
M O C I Ó
En una democràcia, el poble és el dipositari de la sobirania i a ell li correspon el dret a decidir el
seu futur. Els pobles de les Illes Balears són titulars del dret d’autodeterminació.
En un sentit més ampli, tot estat democràtic ha de garantir als seus ciutadans la participació en
els assumptes públics. El referèndum, com a institut de democràcia directa, és una de les
fórmules més poderoses de participació.
La desmotivació política, l’allunyament dels ciutadans dels afers públics i la baixa participació
electoral, són fenòmens creixents: la recepta per tractar l’apatia democràtica és més democràcia.
Convidar els ciutadans per decidir per si mateixos qüestions de transcendència pública,
sobretot si també se’ls reconeix el dret a promoure les consultes, pot servir de revulsiu i
d’aprofundiment democràtic.
L’Estatut recull la competència de desplegament sobre les consultes populars (art. 31.10),
mentre que la Constitució Espanyola, incomprensiblement, reserva a l’Estat l’autorització per a
tota convocatòria (art. 149.1.32). El Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 9 d’octubre
de 2001, va aprovar, per unanimitat, una proposició no de llei que instava el Govern a elaborar
una llei de consultes populars.
Això no obstant, no existeix encara una regulació dels referèndums per al conjunt de les Illes
Balears ni els d’abast illenc, mentre que la llei de bases de règim local i la llei balear de règim
local regulen la consulta popular municipal.
Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Capdepera adopta els següents:
ACORDS
Primer.- El Ple de l’Ajuntament de Capdepera afirma el dret a decidir el seu futur dels pobles
de les Illes Balears.
Segon.- El Ple de l’Ajuntament de Capdepera insta a l’elaboració d’una llei que reguli les
consultes populars a l’àmbit de les Illes Balears, incloses les consultes de caràcter insular que
han de ser competència dels Consells.
Tercer.- El Ple de l’Ajuntament de Capdepera es compromet a col—laborar institucionalment
amb les iniciatives locals que pretenguin la celebració de referèndums.”
El Sr. Joan Ferrer diu que el PP no pot votar a favor d’aquesta
moció i del dret d’autodeterminació. No podem defensar aquesta
posició, perquè no està avalada jurídicament. Segons la Constitució
espanyola, la sobirania resideix al poble espanyol en el seu conjunt.
L’autodeterminació és un concepte que no està en la Constitució i
plantejar-ho així és una aberració. Els municipis tenen capacitat per
decidir sobre assumptes que afectin als seus interessos, però dins de
la Constitució i les lleis, segons estableix l’art. 25 de la Llei de
Bases de Règim Local, que regula les competències dels Ajuntaments.
La Sra. Maria Orts diu que està d’acord amb la moció. No són un
partit nacionalista i defensen l’Estat Espanyol; que sigui una
federació d’Estats. Però els ciutadans han de tenir dret a decidir
sobre el seu futur. L’única cosa que es demana en aquesta moció és que
s’elabori una llei que reconegui aquest dret de decisió dels
ciutadans, això no significa que s’estigui votant la independència.
Està d’acord en què es reconeguin drets als ciutadans.
El Sr. Batle diu que en UCAP-UM cadascun votarà el que cregui
convenient.
El Sr. Mateu Garau diu que el dret d’autodeterminació, perquè no
estigui desenvolupat, no és una aberració jurídica.
El Sr. Ferrer diu que el discutir-ho avui sí és una aberració.
Això és un assumpte que hauria de discutir-se al Parlament.
El Sr. Garau respon que el seu grup primer ho discuteix en els
municipis i després ho elevarà al Parlament.
No havent-hi més intervencions, per VUIT vots a favor (Srs./es
Rafel Fernández Mallol, Sebastià Sureda Rosselló, Margalida Bover
Vadell, Maria Pilar Gasull Albons, Climent Crespo Flaquer, Mateu Garau
Flaquer, Maria Orts Rodríguez i Virgínia Urdangarín de Manuel), CINC
vots en contra (Regidors/es del PP) i DUES abstencions (Sr. José A.
Gallego Méndez i Sr. Bartomeu Alzina Sureda), sent disset el nombre
legal de membres del Consistori i quinze els assistents, S’ACORDA:
Aprovar la moció, registrada d’entrada a l’Ajuntament amb el
núm. 6596, de 01-10-2010, presentada pel Sr. Mateu Garau Flaquer, com
a Regidor del Ajuntament de Capdepera i membre de la plataforma
Avançam, transcrita.
IV.- MOCIÓ: LA LLENGUA PRÒPIA DE LES ILLES BALEARS.- El Sr. Mateu
Garau diu que, encara que es va lliurar còpia d’aquesta moció a tots
els regidors, no hi ha hagut temps per discutir-la, per això demana al
Sr. Batle que es quedi sobre la taula per a una altra propera sessió,
i així poder estudiar-la prèviament en comissió.
El Sr. Batle accepta la petició del Sr. Garau i aquest assumpte
es deixa sobre la taula per a una propera sessió.
V.- CANVI DATA DEL PLE ORDINARI DEL DIA 7 DE DESEMBRE DE 2010.- El Sr.
Batle proposa a l’aprovació del Ple el canvi de dia de la sessió
ordinària de l’Ajuntament Ple que ha de tenir lloc el proper dia 7 de
desembre. Segons la Junta de Portaveus, proposa canviar la sessió per
al dia primer de desembre.
Per UNANIMITAT dels reunits, sent disset el nombre legal de
membres del Consistori i quinze els assistents, S’ACORDA:
Que la pròxima sessió ordinària de l’Ajuntament Ple tingui lloc
el dia 1 de desembre de 2010 i no el dia 7 de desembre.
VI.- EXP. NÚM. 45/2010 (INTER): MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA 20/2010 PER
GENERACIÓ D’INGRESSOS “PROJECTES TÈCNICS”.- El Consistori examina
l’expedient 45/2010 (Inter) relatiu a la modificació pressupostaria
20/2010 per generació d’ingressos “Projectes tècnics”.
Vist l’informe emès per l’Interventor en data 28 de setembre de
2010.
Vist el dictamen emès per la Comissió Informativa Municipal
d’Hisenda en sessió de dia 1 d’octubre de 2010.
El Sr. Sebastià Sureda diu que en la sessió plenària del passat
dia 5 d’octubre, el PP no va votar a favor d’aquest expedient afirmant
que no era un estudi interessant per al poble i que havia estat un
capritx de la ADL. Això no es pot acceptar. La ADL és una bona
professional i ha obtingut moltes subvencions per al poble. I l’estudi
no ha estat un capritx de la ADL, sinó que s’ha passat per la Junta de
Govern. D’altra banda ha estat un estudi beneficiós per al poble, com
indicarà el Sr. Bartomeu Alzina.
El Sr. Bartomeu Alzina diu que es tracta d’un estudi per
potenciar el rendiment de la bassa d’aigües depurades, que en
l’actualitat pràcticament serveix per als camps de golf. Per part de
la Conselleria de Turisme es pretén recuperar el camp de cara al
turisme, per oferir una major varietat d’oferta turístiques i
potenciar els productes del camp. Aquest estudi s’ha presentat en un
acte en el qual va estar present el departament de cooperació local
del Consell de Mallorca.
El Sr. Sureda afegeix que s’estan realitzant itineraris nous de
cara al turisme i per potenciar els productes locals.
El Sr. Joan Ferrer diu que no li importa l’opinió que tingui el
Sr. Sureda sobre la ADL. Està en contra d’aquest estudi perquè s’ha
realitzat sense consignació pressupostària. Ara es demostra el talant
"democràtic" de l’equip de govern, que ha passat novament aquest
assumpte pel ple, a pesar que s’havia votat en contra en una altra
sessió, perquè sabien que hi hauria un regidor menys del PP.
El Sr. Batle respon que estava informat que el Sr. Berdard
Boutique es marxaria a la República Dominicana, però no sabia
exactament quan. Per això, de fet ha posat en últim lloc de l’ordre
del dia la renúncia del Sr. Boutique com a regidor, per si volia
participar en la votació dels altres assumptes.
La Sra. Maria Orts diu que EU-EV no té res en contra de la ADL.
No es tracta que el projecte sigui dolent, sinó el procediment. Està
orgullosa que l’Ajuntament de Capdepera fos pioner en aquesta matèria,
quan es va presentar l’estudi. Però així com es pretén modificar el
pressupost per majors ingressos quan es reben subvencions noves, també
hauria de modificar-se a la baixa quan no es reben altres ingressos i
subvencions que estaven previstes. Aquest procediment no és l’adequat.
No es discuteix el projecte, sinó el procediment.
El Sr. José Medina diu que el Sr. Sureda parla de potenciar el
turisme, no obstant això com a Regidor de turisme no ha fet res, ni ha
convocat una sola comissió. No pot donar lliçons de turisme. Com a
regidor de turisme no ha fet gens i un exemple és la platja de Cala
Agulla.
No havent-hi més intervencions, per VUIT vots a favor
((Regidors/es del PSOE, UCAP-UM i PSM-EN) i SET vots en contra
(Regidors/es del PP i EU-Els Verds), sent disset el nombre legal de
membres del Consistori i quinze els assistents, S’ACORDA:
Primer: Aprovar l’expedient de modificació pressupostaria 20/2010 per
generació de crèdit que consta de les parts següents:
- Partides del pressupost d’ingressos que augmenten:
CE CONCEPTE IMPORT TOTAL
450603 SUBV. CONSELLERIA DE TURISME 3.430,00
- Partides del pressupost de despeses que augmenten:
CF CE CONCEPTE IMPORT TOTAL
151 640000 PROJECTES TÈCNICS 3.430,00
Segon: Notificar el present acord al departament d’intervenció.
VII.- EXP. 52/2010 (INTER): MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 23/2010 DE
BAIXA PER ANUL·LACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE CRÈDIT.- El Consistori examina
l’expedient 52/2010 (Inter) relatiu a la modificació de crèdit núm.
23/2010 de baixa per anul·lació i transferència de crèdit.
Vist l’informe emès per l’Interventor en data 14 d’octubre de
2010.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer agraeix al Sr. Sureda que
hagi escoltat al PP.
La Sra. Maria Orts diu que està d’acord en el fons, encara que
potser el seu grup ho hagués fet d’una altra forma. Aquest expedient
solament ha passat per una Comissió Informativa i una vegada estudiat
la modificació pressupostària han sorgit alguns dubtes. No queda clar
el relatiu a les partides de la escoleta. Per això s’abstindrà.
D’altra banda, no sap si la baixada d’aquestes partides tindrà
repercussió al pressupost de 2011, perquè hagi factures que no puguin
pagar-se aquest any.
El Sr. Sebastià Sureda respon que la intenció no és aquesta.
No havent-hi més intervencions, per TRETZE vots a favor
((Regidors/es del PSOE, UCAP-UM, PSM-EN I PP) i DUES abstencions
(Regidores d’EU-Els Verds), sent disset el nombre legal de membres del
Consistori i quinze els assistents, S’ACORDA:
Primer.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdit 23/2010 que
consta de les parts següents:
a) Baixa de crèdit per anul·lació:
En el Pressupost de despeses:
CP CE CONCEPTE PTO 2010
162 449000 CAPDEPERA SEGLE XXI 125.000,00
165 449000 CAPDEPERA SEGLE XXI 60.000,00
454 449000 CAPDEPERA SEGLE XXI 20.000,00
011 310900 INTERESSOS OPERACIÓ DE TRESORERIA 60.000,00
231 227203 DESPESES GUARDERIA ERIÇONS 25.000,00
231 482015 TRANSF. INST. SENSE ANIM LUCRE 15.000,00
340 226203 DESPESES PISCINA 10.000,00
En el Pressupost d’ingressos:
C.E. CONCEPTE BAIXA
11601 IMP.S/INCRE. VALOR T.N.U. 120.000,00
55001 CONCESSIONS ADM. PLATGES 195.000,00
b) Modificar el crèdit del pressuposts d’ingressos incrementant la
partida 42001 d’acord amb la subvenció efectivament rebuda i reduint
la previsió d’ingressos de l’impost sobre construccions:
C.E. CONCEPTE INCREMENT
42001 FEEE: SUBV. ESCOLA DE MÚSICA 180.267,60
C.E. CONCEPTE BAIXA
29001 IMP. CONS. INST. OBRES 100.000,00
11601 IMP. S/INCRE. VALOR T.N.U. 80.267,60
Segon.- Notificar el present acord al Departament d’Intervenció.
VIII.- EXP 53/2010 (INTER): MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 24/2010 PER
SUPLEMENT DE CRÈDIT FINANÇAT AMB ROMANENT.- El Consistori examina
l’expedient 53/2010 (Inter) relatiu a la modificació de crèdit núm.
24/2010 per suplement de crèdit finançat amb romanent.
Vist l’informe emès per l’Interventor en data 14 d’octubre de
2010.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer pregunta si es complirà
l’acord.
El Sr. Batle respon que sí.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i quinze els
assistents, S’ACORDA:
Primer.- Aprovar la modificació pressupostaria 24/2010, que consta de
les parts següents:
Partides que augmenten:
Func. Econ. Descripció Increment
011 913001 AMORTITZACIÓ PRESTECS 290.000,00
L’import total de la modificació es finançarà amb el romanent líquid
de tresoreria per a despeses generals.
Segon: De conformitat amb el que disposa l’article 177.2, en relació
amb l’article 169 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el
text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, publicar el
present acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el
tauló d’anuncis, per un termini de 15 dies hàbils, durant el qual
s’admetran reclamacions i suggeriments davant el Ple, el qual
disposarà d’un mes per a resoldre’ls. En cas que no es presentin
reclamacions l’expedient s’entendrà definitivament aprovat.
IX.- EXP. NÚM. 54/2010 (INTER): MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 25/2010 DE
CRÈDIT EXTRAORDINARI FINANÇAT AMB BAIXA.- El Consistori examina
l’expedient 54/2010 (Inter) relatiu a la modificació de crèdit núm.
25/2010 de crèdit extraordinari finançat amb baixa.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer diu que aquest expedient és
una mostra que quan es vol negociar i dialogar, es fan les coses
millor.
La Sra. Maria Orts diu que hagués estat millor afectar altres
partides, en lloc d’Es Marisc.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i quinze els
assistents, S’ACORDA:
Primer.- Aprovar la modificació de crèdit 25/2010 crèdit extraordinari
finançat amb baixa:
Partides que s’incrementen:
C.P. C.E. Concepte import
170 611005 ACCESSIBILITATNI SERVEIS PLATGES 9.070,75
170 625005 MOBILIARI URBÀ 1.740,00
171 622002 INVERSIONS INFRASTRUCRURES 12.406,85
231 611004 TANCAMENT JARDINS CENTRE DE DIA 4.171,02
231 623016 INVERSIONS ACCIÓ SOCIAL 499,00
491 626002 INVERSIÓ REPETIDORS 3.456,00
151 640001 PROJECTES I INFORMES SUBSIDIARIES 3.157,28
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 4.684,08
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 2.288,09
920 626001 INVERSIÓ NOVA AMB EQUIPS PROCESSOS INFORMACIÓ 1.970,84
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 466,83
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 1.802,98
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 4.658,07
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 1.979,95
TOTAL 52.351,74
Partides que disminueixen:
CP CE PTO 2010 BAIXA
155 611011 DOTACIÓ DE SERVEIS ES MARISC 52.351,74
Segon: De conformitat amb el que disposa l’article 177.2, en relació
amb l’article 169 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el
text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, publicar el
present acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el
tauló d’anuncis, per un termini de 15 dies hàbils, durant el qual
s’admetran reclamacions i suggeriments davant el Ple, el qual
disposarà d’un mes per a resoldre’ls. En cas que no es presentin
reclamacions l’expedient s’entendrà definitivament aprovat.
X.- EXP. NÚM. 55/2010 (INTER): MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 27/2010 DE
CRÈDIT EXTRAORDINARI FINANÇAT AMB BAIXA.- El Consistori examina
l’expedient 55/2010 (Inter) relatiu a la modificació de crèdit núm.
27/2010 de crèdit extraordinari finançat amb baixa.
Iniciat el debat, la Sra. Maria Orts diu que aquesta modificació
de crèdit es va estudiar a principi d’any i es va proposar que es
pagués amb càrrec al pressupost de l’any 2010, no obstant això ara es
finança amb càrrec al romanent. Per això votarà en contra.
No havent-hi més intervencions, per TRETZE vots a favor
((Regidors/es del PSOE, UCAP-UM, PSM-EN I PP) i DUES vots en contra
(Regidores d’EU-Els Verds), sent disset el nombre legal de membres del
Consistori i quinze els assistents, S’ACORDA:
Primer.- Aprovar la modificació de crèdit 27/2919 per la qual
s’incrementa el crèdit de les partides següents:
CP CE CONCEPTE IMPORT
231 226211 DESPESES SOCIALS 779,08
920 220000 MATERIAL D'OFICINA ORDINARI NO INVENTARIABLE 22,50
132 220000 MATERIAL D'OFICINA ORDINARI NO INVENTARIABLE 94,57
920 220000 MATERIAL D'OFICINA ORDINARI NO INVENTARIABLE 20,76
332 226207 DESPESES DIVERSES ARXIU 63,11
132 214002 R.M.C. MATERIAL TRANSPORT 641,14
231 227001 TREBALLADORS DE LLEVANT 1.993,00
340 221070 SUBMINISTRAMENT 123,82
340 227990 ALTRES TREBALLS REALITZATS PER ALTRES EMPRESES 301,60
920 222001 COMUNICACIONS 178,32
231 226211 DESPESES SOCIALS 600,00
332 221070 SUBMINISTRAMENT 293,00
432 226225 ASSIST. FIRES TURÍSTIQUES 3.532,10
340 227990 ALTRES TREBALLS REALITZATS PER ALTRES EMPRESES 1.468,03
340 226209 ACT. SERVEI MUNICIPAL D'ESPORTS 2.925,00
920 227222 CONTRACTE SERVEI NOMINES 2.191,08
TOTAL 15.227,11
L’import total de la modificació es finançarà amb el romanent líquid
de tresoreria per a despeses generals.
Segon: De conformitat amb el que disposa l’article 177.2, en relació
amb l’article 169 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el
text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, publicar el
present acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el
tauló d’anuncis, per un termini de 15 dies hàbils, durant el qual
s’admetran reclamacions i suggeriments davant el Ple, el qual
disposarà d’un mes per a resoldre’ls. En cas que no es presentin
reclamacions l’expedient s’entendrà definitivament aprovat.
Essent les vint-i-una hores i deu minuts, amb el permís del Sr. Batle, s’absenta
de la sessió plenària la Sra. Margalida Bover Vadell.
XI.- EXP. NÚM. 202AG/2010: RENÚNCIA AL CÀRREC DE REGIDOR DEL SR.
BERNARD BOUTIQUE.- El Sr. Batle dóna compte al Ple Municipal de
l’escrit RE núm. 6792, de 11-10-2010, en el qual el Sr. Bernard
Boutique, con targeta de residència núm. X00256867A, regidor d’aquest
Ajuntament per la candidatura presentada pel Partit Popular (PP) a les
darreres eleccions municipals, celebrades dia 27 de maig de 2007,
presenta la seva renúncia al càrrec de regidor, segons el que disposa
l’art. 9.4 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic
de les Entitats Locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de
novembre.
El Sr. Joan Ferrer, en nom de l’agrupació local del PP, en el
dels regidors del PP i al seu propi, manifesta el seu agraïment al Sr.
Bernard Boutique per l’esforç i la dedicació a la política municipal.
S’ha vist afectat pel crisi econòmica i com a conseqüència d’això ha
de buscar altres llocs de treball. Agraeix la seva labor durant
aquests anys.
El Sr. Batle també manifesta el seu agraïment al Sr. Bernard
Boutique per la seva participació política.
No havent-hi més intervencions, per ASSENTIMENT de tots els
assistents, sent disset el nombre legal de membres del Consistori i
catorze els assistents, és acceptada la dimissió del Sr. Bernard
Boutique, als efectes previstos a l’art. 182 de la Llei Orgànica
5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General.
XII.- DECRETS I RESOLUCIONS.- Es dóna compte al Ple dels Decrets i les
Resolucions dictats per Batlia o, fent ús de la seva delegació de
competències, per el Regidor Delegat, des de la darrera sessió
ordinària de l’Ajuntament en Ple, numerats des del núm. 309 al 345 de
l’any 2010.
La Sra. Maria Orts sol·licita informació sobre un decret que
aprova una despesa per a inscripció d'immobles en el Registre de la
Propietat.
El Sr. Joan Ferrer diu que fa temps va sol·licitar informació
sobre el cost de la festa intercultural i no se li ha donat cap
resposta, no obstant això hi ha un decret aprovant la despesa.
XIII.- PRECS I PREGUNTES.- El Sr. Joan Ferrer diu que no formularà cap
pregunta perquè en els últims mesos s’han plantejat moltes qüestions i
hi ha un compromís per part del Batle per aclarir aquests assumptes.
Per tant vol donar un marge de confiança al Sr. Batle. Confia que
complirà aquest compromís. Està a l’expectativa.
La Sra. Maria Orts Rodríguez fa les preguntes següents:
1.- A l’octubre ha aparegut la sentència del Tribunal Europeu sobre el
cànon digital. Prega que es compleixi la moció aprovada pel ple i que
l’Ajuntament reclami a les empreses proveïdores el cànon que ha pagat.
2.- S’ha aprovat el plec de condicions per a la contractació del
Centre de Dia. El preu del contracte és molt superior al que
actualment es paga. Quines millores té el servei perquè costi més?
D’on sortirà la diferència ja que ara difícilment es pot pagar el que
es té contractat? L’adjudicació ha de quedar supeditada a l’existència
de crèdit; l’informe d’intervenció no diu res.
3.- Hi ha hagut un concert de Rock en el Centre Cap Vermell i van
saltar les alarmes contra incendis. Per què no es va evacuar
l’edifici?
El Sr. Batle respon que va ser provocat per les màquines que fan
fum. Estava controlat.
La Sra. Orts pregunta què personal de l’Ajuntament estava a
càrrec de l’edifici i si estava assabentat del pla d’evacuació.
El Sr. Batle diu que s’estan preparant.
4.- S’han aprovat els projectes del Casc Antic de Capdepera i de la
xarxa de drenatge del carrer Centre. Són projectes bàsics?
El Sr. Rafel Fernández Mallol respon que són projectes
d’execució.
La Sra. Orts diu que els projectes no estan visats.
El Sr. Fernández Mallol respon que va haver-hi un problema
d’interpretació de la nova normativa sobre visats, però ja estan
visats.
La Sra. Orts contínua dient que el pas de Ca Dama està tancat.
El Sr. Fernández Mallol respon que segons un informe emès per
l’assessor jurídic d’Ajuntament, aquest pas no és públic.
5.- La Sra. Orts sol·licita informació sobre el personal que s’ha
contractat en el departament d’esports, perquè s’ha excedit la partida
pressupostària.
El Sr. Sebastià Sureda respon que es deu a la incorporació del
Sr. Gili, que no estava prevista.
També pregunta la Sra. Orts si s’han concedit nous complements
de productivitat en esports, perquè sembla que s’ha gastat més.
La Sra. Pilar Gasull respon que no s’ha aprovat cap complement
de productivitat nou.
També sol·licita la Sra. Orts informació sobre les hores extres
en aquest departament.
La Sra. Gasull respon que es deuen a les activitats de l’estiu;
ara es compensen.
6.- Es va dir que les obres de l’abocador s’havien executat segons el
projecte aprovat, però ha aparegut una memòria de modificacions. Per
què?
La Sra. Pilar Gasull respon que aquesta memòria s’ha demanat des
de la Conselleria.
La Sra. Orts pregunta per què no han estat proposades i
valorades pel director d’obres.
La Sra. Gasull respon que ha demanat un informe al director de
l’obra.
La Sra. Orts pregunta per què aquesta modificació no s’ha
presentat durant el transcurs de les obres perquè fos informat.
La Sra. Gasull respon que també li ha sorprès a ella.
La Sra. Orts pregunta per què no s’ha remès el projecte a la
Direcció general de Qualitat Ambiental, que és l’òrgan competent per
aprovar aquesta documentació.
La Sra. Gasull respon que s’ha enviat i a més han vingut a fer
visites d’obra.
La Sra. Orts pregunta si durant l’execució de les obres s’han
complert les condicions imposades per la Conselleria d’Indústria i per
la Direcció general de Qualitat Ambiental.
La Sra. Gasull respon que de memòria no li pot respondre.
El Sr. Batle diu que suposa que el director de l’obra ha fet
complir tot.
La Sra. Orts diu que s’havia de contractar un auditor ambiental.
S’ha contractat?
La Sra. Gasull respon que no fa falta aquest auditor ambiental
en haver-hi un director d’obra i això li van dir en la Conselleria al
tècnic de Medi ambient.
La Sra. Orts diu que no creu que s’hagin complert tots els
condicionats imposats per la Conselleria d’Indústria i la Direcció
general de Qualitat Ambiental, com per exemple, entre uns altres, la
vigilància ambiental; la vigilància forestal i la reserva del
perímetre de conservació forestal; la gestió de residus segons el Pla
Director; les obres haurien de realitzar-se segons el projecte aprovat
i això no s’ha complert. Amb tots aquests incompliments, la Sra. Orts
diu que té por que no es tingui per definitivament clausurat, segellat
i regenerat el abocador.
El Sr. Batle respon que s’està fent un informe.
La Sra. Orts diu que prèviament a la recepció de les obres,
hauria d’haver-se aprovat per la Direcció General de Qualitat
Ambiental. Per què s’han recepcionat les obres?
La Sra. Gasull diu que primer han de recepcionar-se i després
vindran a comprovar-ho i a donar per clausurat l’abocador.
La Sra. Orts pregunta què mesures s’adoptaran perquè l’abocador
quedi clausurat com correspon.
La Sra. Gasull respon que les que siguin pertinents.
La Sra. Orts pregunta si es té algun informe sobre les obres.
La Sra. Gasull respon que s’ha demanat.
La Sra. Orts diu que s’estan fent obres en l’abocador. Sobre la
base de què? perquè ja estan recepcionades les obres. S’estan fent
obres per ordre del director?.
La Sra. Pilar Gasull fa la següent intervenció:
“RESPOSTA DE LES DISTINTES QÜESTIONS TÈCNIQUES PLANTEJADES
PER LA REGIDORA D’EU-EV SRA. MARIA ORTS, EN EL PLE DE
L’AJUNTAMENT DE CAPDEPERA DE DIA 5 D’OCTUBRE DE 2010.
La regidora d’EU-EV, Sra. Maria Orts, en el ple de l’Ajuntament de Capdepera de dia 5
d’octubre de 2010, referent a les obres de “ADEQUACIÓ, SEGELLAT I REGENERACIÓ
AMBIENTAL DE L’ABOCADOR DE RESIDUS SÒLIDS URBANS DE CAPDEPERA”
va denunciar una sèrie d’aspectes tècnics que ella considerava que no s’havien realitzat
correctament segons les especificacions del projecte aprovat i el RD 1481/2001, de 27 de
desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit a abocador, inclús fent
referència a que no es rebria la certificació dels fons FEDER per incomplir tota la normativa
ambiental aplicable en la clausura d’abocadors.
A més aquesta regidora va fer constar que l’abocador cau i que degut a les ultimes pluges hi ha
hagut erosions i desperfectes.
També va afirmar en el ple que algú s’havia embutxacat doblers per feines que no s’havien
realitzat, afirmant que per aquest motiu podia entendre perquè la empresa adjudicatària de les
obres havia pogut fer una baixa de 600.000 € quan el pressupost estava molt ajustat.
La Sra. Orts, a més, va sol—licitar que es realitzés una auditoria de les obres realitzades.
EN RESPOSTA A LES AFIRMACIONS ANTERIORS:
PRIMER: RESPECTE DE SI LES OBRES, S’HAVIEN FET SEGONS EL
PROJECTE APROVAT I COMPLINT LES ESPECIFICAIONS DEL RD 1481/2001.
Respecte d’aquest punt, i vista la confusió de conceptes que reflexa l’exposició de la Sra. Orts,
el primer que cal dir respecte del RD 1481/2001 es que aquesta normativa regula jurídica i
tècnicament l’eliminació de residus mitjançant el seu depòsit a abocadors alhora que regula les
seves característiques i la seva correcta gestió i explotació (durant la vida útil de l’abocador),
però en cap cas regula les condicions tècniques que s’han de tenir en compte a l’hora de
segellar o regenerar un abocador que no està en ús, tal i com consta a l’article 1 del citat RD.
Les condicions tècniques especificades en els annexes d’aquesta norma només són d’obligada
aplicació per a abocadors que es troben en explotació, però en el cas del segellament o
regeneració d’abocadors no operatius només constitueixen una guia de bones pràctiques que
en tot cas s’han de recollir d’una o altra manera al corresponent projecte
En l’article 14 del present RD 1481/2001, es regulen les condicions administratives (però no
tècniques) que regulen el procediment de clausura i manteniment postclausura d’un abocador.
Aquest article té dos apartats:
- En el primer apartat d’aquest article s’especifica que un abocador només es podrà donar
per clausurat quan es compleixin les condicions especificades en la seva autorització i
només després de que l’autoritat competent (en aquest cas la Direcció General de Qualitat
Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient) hagi realitzat una inspecció final in situ i
hagi avaluat la distinta documentació aportada.
- El segon apartat simplement fa referència a que l’entitat explotadora de l’abocador (en
aquest cas l’Ajuntament de Capdepera), serà el responsable del seu manteniment,
vigilància, anàlisi i control de certs paràmetres ambientals (lixiviats, gasos, etc...) en la fase i
el plaç de posclausura (mínim 30 anys).
Respecte de l’especificat en els dos apartats de l’article 14 del RD 1481/2001, les obres de
segellat i regeneració de l’abocador disposen de la corresponent autorització administrativa,
subscrita pel Director General de Qualitat Ambiental, en data 13 de març de 2009, on
bàsicament s’especifiquen tres aspectes primordials a complir, per a que es pugui considerar
clausurat l’abocador.
1.Les obres s’han de realitzar segons el projecte aprovat per l’Ajuntament.
2. L’ajuntament de Capdepera ha de complir amb les actuacions contemplades en el PLA DE
MANTENIMENT POSTERIOR, inclòs com a punt 5 de l’annex 13 del projecte autoritzat.
En aplicació del segon punt de l’article 14 del RD 1481/2001.
3. L’ajuntament de Capdepera, haurà de presentar davant la DGQA un PLA DE
VIGILANCIA I CONTROL AMBIENTAL, abans de la data d’aprovació de la clausura de
l’abocador. En aplicació del segon punt de l’article 14 del RD 1481/2001
Per tant, i per tot l’exposat fins ara, l’Ajuntament complint amb aquests tres punts principals
que s’acaben d’enumerar, no toca tenir cap problema per a que es declari clausurat l’abocador
per part de la DGQA de la Conselleria de Medi Ambient i per tant es puguin rebre els
corresponents fons FEDER.
La Sra Orts, amb els seus arguments l’únic que fa és tergiversar la normativa i la realitat d’unes
obres, per intentar alarmar a l’opinió pública del poble respecte de si es cobraran o deixaran de
cobrar unes subvencions en base a suposades actuacions realitzades durant les obres de
regeneració de l’abocador, que tal i com es descriurà més endavant, s’adapten completament a
les especificacions del projecte aprovat per l’Ajuntament i autoritzat pel Director General de
Qualitat Ambiental
A continuació es detalla el compliment dels punts anteriors:
Respecte del tercer punt, redacció d’un PLA DE VIGILANCIA I CONTROL
AMBIENTAL.. Els serveis tècnics municipals estan treballant en la redacció d’aquest pla i en
breu es remetrà a la Direcció General de Qualitat Ambiental per a la seva aprovació.
Respecte del segon punt, referent al compliment de les actuacions contemplades en el PLA
DE MANTENIMENT POSTERIOR, inclòs en l’annex 13 del projecte. Els serveis tècnics
municipals estan avaluant quina seria la millor manera per portar a terme aquest pla, ja que
l’aplicació es bastant complexa i s’estan considerant distintes alternatives.
Respecte del primer punt, referent a l’execució de les obres segons el projecte aprovat.
AFIRMAR que les obres s’han realitzat segons el projecte aprovat, amb les corresponents
adaptacions i interpretacions realitzades per la Direcció Facultativa, i en alguns casos prèvia
consulta realitzada a l’autor del projecte. Tal i com es detallarà a continuació.
La documentació relativa a les obres realitzades es pot consultar a les distintes certificacions i
principalment a la nº 5, on s’adjunta una relació valorada de totes les partides executades amb
els seus amidaments completament detallats partida a partida, còpia d’albarans de Mac Insular
de gestió de residus generats per les obres i en alguns casos corresponents a la neteja dels
voltants; plànols as built de totes les actuacions realitzades incloent 18 plànols quan el projecte
encarregat per la Sra. Orts en contempla 11. A més a més, hi ha un informe anomenat
DOCUMENTACIÓN FINAL DE OBRA, on es detallen perfectament:
- Plànols as built.
- Fitxes tècniques del materials utilitzats (segellat, xarxa desgassificació, etc...)
- Resultats d’assajos realitzats.
- Memòria de modificacions o adaptacions realitzades durant el transcurs de les obres.
A més, ja s’ha realitzat l’acta de recepció de les obres.
A continuació passarem a descriure alguns aspectes que la Sra. Orts va esmentar en el passat
ple, dient que o no s’havien realitzat o que no s’havien fet correctament.
Neteja dels voltants de l’abocador: Al pressupost del projecte constava una partida alçada a
justificar de 19.706,58 euros per a la “Limpieza zonas adyacentes – Recogida y tte de residuos no
admisibles vertedero”. A la certificació nº 5 es detallen els amidaments corresponents als treballs
realment realitzats corresponents a aquesta partida, on es pot veure que ascendeixen a la
quantitat de 12.544,72 euros. A més s’inclouen els albarans de Mac Insular justificatius de la
gestió dels residus.
Moviment dels residus: A la documentació de l’expedient s’inclouen els plànols corresponents
als moviments de residus realitzats per donar la forma final a l’abocador prèviament al seu
segellat. Respecte de les especificacions del projecte respecte d’aquesta unitat d’obra, s’ha de
mencionar que existeixen diverses incongruències o indefinicions entre els distints documents
que conformen el projecte, com per exemple.
- Pendents dels talussos: A la memòria i annexes s’especifica que els talussos de la forma final
de l’abocador tendran una pendent 2:1 i als plànols es dibuixa una pendent que en el millor dels
casos es una pendent 3:2 (molt més inclinada). Si la pendent realment havia de ser una pendent
2:1, una gran part dels residus existents a l’abocador no hi cabien a la forma final que se li
hauria d’haver donat i no estava pressupostat el portar-los a una altra banda i pagar la
corresponent taxa, per tant es va optar per executar els talussos amb les pendents màximes
com les dels plànols del projecte.
- La forma final de l’abocador: Als annexes s’especificava que la forma que s’havia de donar a
l’abocador final seria de dues plataformes a distintes cotes, quan a la memòria no s’especificava
res, i als plànols apareixia una sola plataforma. També als corresponents annexes s’especificava
que possiblement pogués fer falta aportació de material extern per a donar la forma final de
l’abocador. La forma final que se li ha donat a l’abocador permet facilitar les tasques de
manteniment descrites en l’annex 13 del projecte, ja que si s’hagués executat segons els plànols
del projecte, el manteniment hagués resultat irrealitzable ja que hi havia talussos de més de vint
metres d’alçària. A més el moviment realment realitzat ha suposat un estalvi important respecte
del previst al pressupost del projecte, tal i com es pot observar a la certificació nº 5.
Per a la realització de la forma final de l’abocador, va ésser necessària l’aportació de material
inert. Aquest material d’aportació va consistir en material inert provinent d’excavacions
realitzades a altres obres que estava realitzant l’empresa contractista de les obres, el qual es
completament legal, però en cap cas de residus de construcció i demolició (RCDs), que
l’empresa gestionava de manera legal, mitjançant el reaprofitament d’aquests residus en cada
una de les seves obres d’origen o bé amb el corresponent transport dels residus als centres
gestionats per Mac Insular, tal i com contempla la legislació vigent. Tal es així, que la Guàrdia
Civil d’Artà, degut a una denúncia anònima i ¿desconeguda? pel motiu d’utilitzar residus a
l’abocador provinents d’altres obres, durant el mes de Febrer de 2010 va investigar les distintes
obres que estava realitzant l’empresa en aquell moment i la pròpia Guàrdia Civil, després de
sol—licitar les corresponents explicacions a aquesta empresa i una vegada aportada la
documentació justificativa, no va prendre cap tipus d’actuació contra aquesta empresa.
Capes de segellament de l’abocador: En aquest apartat, les incongruències entre els distints
documents del projecte són nombrosíssimes, com per exemple:
- Gramatge del geotèxtil: En la memòria es parla de 500 gr/m2, en alguns plànols s’especifica
de 300 gr/m2, en d’altres no s’especifica gramatge, en el plec de condicions i en el pressupost
no s’especifica, etc...
- Capes i col—locació de les capes de geotèxtil: En la memòria s’especifica que s’ha de col—locar
un geotèxtil a davall la làmina de PEAD i un altre damunt. Al plànol de detall de la capa de
segellat no s’instal—la geotèxtil davall la làmina de pead, però si a damunt aquesta, i una altra
capa damunt el geodren. En el pressupost, només s’inclou una sola capa de geotèxtil.
- Respecte del geodren: En el pressupost només s’inclou geodren a la plataforma superior, però
no als talussos. A la memòria, plec de condicions o plànols no s’especifica en quines zones s’ha
d’instal—lar i en quines no és necessari.
Vistes totes les incongruències especificades anteriorment, i vista la funcionalitat de cada una
de les capes i les característiques dels materials a cobrir, i prèvia consulta i consentiment de
l’autor del projecte. El segellat s’ha realitzat de la manera següent:
- Primer una capa de geotèxtil de 300 gr/m2
- Segon, la capa impermeabilitzant de polietilè d’alta densitat de 2 mm d’espessor, texturitzada.
- Tercer, la capa drenant de geodren sobre la capa de polietilè, només a les zones planes, es a
dir a les explanades i camins, però no als talussos degut a la funcionalitat d’aquesta capa. La
funció d’aquesta capa es la de drenar l’aigua que es pugui acumular sobre la làmina de PEAD,
per evitar la formació de bassiots o zones amb acumulació d’aigües sobre la capa impermeable
que puguin degradar les capes de material granular que formen la cobertura final de l’abocador.
Aquesta acumulació d’aigües no es pot produir als talussos degut a la pendent dels mateixos,
per tant no és necessària la seva utilització en els mateixos. La utilització del geodren, no té cap
influència sobre la fixació de la capa granular de cobertura sobre les superfícies de segellat.
Coberta de les capes de segellament amb material granular: Com en els casos anteriors,
existeixen incongruències respecte de l’execució d’aquesta capa, per exemple a la memòria del
projecte s’especifica: “Colocación final sobre la lámina de una cubierta de suelo, no compactada, de 0,3 m
de espesor. Estará integrada principalmente por tierra vegetal y su misión principal será la de
servir de soporte a la vegetación y procurar un lecho suficiente para reducir al máximo la percolación”. A
l’annex 6 del projecte, es realitza el càlcul de la quantitat de terra vegetal que serà necessari per
a la cobertura total de la superfície segellada que es xifra en 14.299 m3 i s’especifica que
aquesta terra haurà de ser d’aportació externa. Sorprenentment al pressupost del projecte,
enlloc de preveure’s aquesta quantitat de terra, només es contempla la quantitat de 110,75 m3,
que aplicada a tota la superfície segellada ens donaria un espessor de la capa de cobertura de
menys d’un centímetre (molt diferent dels 30 cm especificats a la memòria). En el plec de
condiciones tècniques en cap cas s’especifica quines condicions tècniques ha de complir la terra
vegetal pel recobriment per absolutament cap paràmetre analitzable com pugui ser la
granulometria, contingut en matèria orgànica, contingut en sals solubles, etc.
La utilització de terra vegetal per a tota la cobertura de la superfície segellada, presenta a més
serioses dificultats pel que fa al manteniment futur de la instal—lació, ja que a les zones planes la
terra vegetal no es apta per al trànsit de vehicles.
En vista de tot l’especificat anteriorment, durant l’execució de les obres es va optar per realitzar
dos tipus de cobertura: un per a les explanades i camins i un altre pels talussos:
- Zones d’esplanades i camins: Es va realitzar una cobertura amb zahorra artificial provinent de
cantera (material granular inert) que permet el trànsit de vehicles, amb un espessor variable
entorn als 30 cm.
- Talussos: Es va realitzar una cobertura formada per dues capes de terra vegetal. La primera
amb una granulometria amb major contingut d’àrids de major mida, en un espessor aproximat
de 25 cm. La segona capa de terra vegetal, es va instal—lar sobre l’anterior amb una
granulometria molt més fina, en un espessor mig aproximat de 5 cm.
Per tant, la cobertura final de l’abocador s’ha realitzat segons les especificacions més
desfavorables definides en els distints documents del projecte.
No obstant això, després de les pluges ocorregudes en les últimes setmanes, en inspeccions
realitzades per tècnics municipals, s’ha detectat que en determinades zones hi havia petites
restes de residus de construcció i demolició, dins aquesta capa de cobertura de terra vegetal.
Aquest fet ha estat convenientment notificat a l’empresa que ha realitzat les obres (dia 20
d’octubre) i s’ha instat a que es procedeixi a la retirada d’aquests tipus de restes. A dia d’avui
tenim constància que l’empresa ja està realitzant aquestes tasques, i es preveu que es finalitzin
en el termini màxim d’un mes.
Bassa per a la recollida de lixiviats: La bassa de lixiviats es va realitzar segons les especificacions
del projecte i en la ubicació prevista al mateix. Una vegada realitzada la xarxa de recollida de
lixiviats i acabada l’impermeabilització de la bassa, en el moment que s’havia de procedir amb
el cobriment de la mateixa segons especificava el projecte, els tècnics municipals van advertir
que aquesta estructura no complia amb els retranquejos mínims corresponents. En vista
d’aquest fet i de que després de varis mesos instal—lades les canalitzacions de recollida dels
lixiviats, a la bassa no s’havia recollit ni una gota dels mateixos, es va decidir conjuntament
entre la direcció d’obra i els responsables municipals, substituir la bassa per un dipòsit enterrat
amb una tapa registrable, al qual es connectarien les canalitzacions de recollida. Aquest dipòsit
es va instal—lar dins la bassa que ja s’havia impermeabilitzat.
Xarxa de desgassificació: La Sra. Orts no va fer cap comentari referent a aquesta xarxa però
potser val la pena fer algun comentari respecte de les suposades bondats del projecte
encarregat per ella quan era regidora responsable de l’àrea de medi ambient, respecte d’aquesta
part de la instal—lació
- La xarxa de recollida dels gasos no incloïa ni un sol element de regulació i control del cabal de
gas recollit (valvuleria). Aquest fet impossibilita realitzar qualsevol operació de manteniment,
d’inspecció o de control sobre la xarxa i alhora impossibilita la posada en funcionament de
l’entorxa. Durant l’execució de les obres, l’empresa contractista ha hagut d’encarregar (i ha
assumit el seu cost) un projecte específic per a dimensionar aquests elements de control i s’ha
hagut d’instal—lar la valvuleria corresponent, realitzant-se a més arquetes registrables per a
l’inspecció d’aquests elements. La instal—lació d’aquests elements ha resultat un sobrecost no
previst al pressupost del projecte.
- L’entorxa dimensionada al projecte, amb una capacitat per cremar 400 m3/h, i que és la que
s’ha instal—lat, ha resultat increïblement sobredimensionada, ja que en tot el temps que fa que
està instal—lada, el contador que té incorporat només ha comptabilitzat un volum de gas total
inferior als 10 m3, la qual cosa fa impossible el seu funcionament ja que no té cabal suficient
per alimentar els cremadors.
A més en els plànols corresponents a la xarxa de desgassificació apareixen frases del tipus “No
sé si esto tiene que coincidir, tu verás”, el qual demostra la gran professionalitat del tècnic redactor
del projecte encarregat per la Sra. Orts.
Respecte de la xarxa de recollida d’aigües superficials: En aquesta instal—lació la Sra. Orts no va
fer comentaris però pensam que cal fer esment a alguns aspectes del projecte. Per no variar
respecte de la resta d’instal—lacions projectades, les incongruències entre els diferents
documents del projecte són evidents i incontables. Per exemple a la memòria es parla de que es
realitzaran 1602 ml de cunetes, quan al pressupost n’hi ha pressupostats uns 850 metres i als
plànols no s’especifica les pendents de les mateixes.
La finalitat d’aquesta xarxa es la de recollida i encauçament de l’aigua de pluja, per evitar o
minimitzar l’erosió que l’escorrentia d’aigua pugui produir sobre la capa de cobertura final (de
terra vegetal als talussos i zahorra artificial a les explanades i camins). Durant l’execució de les
obres l’empresa contractista va proposar l’ampliació de la xarxa de drenatge respecte del
projectat, afegint una sèrie de baixants per conduir les aigües als talussos i altres elements per
conduir millor les aigües. Finalment amb l’autorització i les instruccions del director de les
obres es va ampliar moltíssim la xarxa de drenatge. Així i tot, a la vista dels resultats produïts
durant les últimes pluges que han provocat erosió en la capa de cobertura principalment dels
talussos, aquesta ampliació de la xarxa de recollida d’aigües superficials ha resultat insuficient,
però que hagués passat si només s’hagués fet la xarxa prevista al projecte? Evidentment el
resultat hauria estat molt pitjor que el que tenim a dia d’avui.
Respecte del cost de les obres: Aquest apartat el tractarem més àmpliament més endavant, però
amb tot el que s’ha dit fins ara, amb totes les indefinicions i incongruències del projecte
aprovat, la direcció d’obra ha realitzat una obra de segellament i regeneració de l’abocador que
segueix les prescripcions descrites al projecte aprovat, subsanant les seves mancances i a més,
s’han estalviat uns cent mil euros (més IVA) respecte del pressupost contractat a l’empresa.
SEGON: RESPECTE DE LES AFIRMACIONS REALITZADES PER LA SRA.
ORTS DE QUE L’ABOCADOR CAU.
Suposadament la Sra. Orts fa referència a que durant les últimes pluges s’ha produït erosió i
algunes esllavissades en la capa de cobertura final de l’abocador segellat, i en alguns casos s’ha
esqueixat la tela de polietilè d’impermeabilització de l’abocador, però en cap cas s’ha produït
cap esllavissada dels residus continguts a l’abocador.
En el punt 5 de l’annex 13 del projecte, es detalla el pla de manteniment postclausura que
haurà de dur a terme l’ajuntament ja que es una de les condicions de l’autorització de clausura
de l’abocador, i que actualment s’està analitzant la seva implantació, es detalla que després de
tormentes o fortes pluges es poden produir els següents fenòmens a la capa de segellament:
- Esqueixament de les teles que conformen el segellament.
- Erosió en la capa de cobertura de terra vegetal.
Precisament es això el que ha passat, es a dir s’han produït uns desperfectes que ja el propi
projecte preveia que es podien donar. El propi pla de manteniment postclausura especifica
quines són les mesures de reparació que s’han adoptar per a reparar els desperfectes ocasionats
i que s’hauran de realitzar cada vegada que ocorrin els mateixos, durant el període especificat a
l’autorització de clausura.
No obstant això, s’ha sol—licitat un informe al director de les obres, per a que s’indiqui quines
han estat les causes dels desperfectes ocasionats per les pluges i que es proposin mesures per a
la minimització dels desperfectes que puguin ocasionar els fenòmens meteorològics. Estem
pendents de la recepció d’aquest informe, però de manera verbal se’ns ha comentat que la
mesura a prendre es la de reforçar la xarxa de recollida d’aigües pluvials, i ens consta que
l’empresa contractista ja està treballant en l’ampliació de la xarxa de cunetes, baixants, etc... El
cost d’aquestes obres d’ampliació de la xarxa de recollida d’aigües pluvials s’assumirà amb els
cent mil euros d’estalvi que hi va haver respecte del pressupost contractat, i per tant això no
suposarà un sobrecost per a l’ajuntament.
TERCER: RESPECTE DE LES AFIRMACIONS REALITZADES PER LA SRA.
ORTS DE QUE ALGÚ S’HAVIA EMBUTXACAT DINERS.
La Sra. Orts va afirmar que no sabia a on s’havien gastat els doblers de les obres, alhora que va
afirmar que algú s’havia embutxacat diners de les obres i que d’aquesta manera entenia perquè
l’empresa adjudicatària havia fet una baixa de més de 600.000 euros quan el pressupost no
podia estar més ajustat.
En resposta a la baixa realitzada per l’empresa adjudicatària que va ser del 32%, s’ha de dir que
a la licitació es varen presentar nou empreses, que la baixa mitja de les ofertes realitzades per
les distintes empreses va ser del 25 %. S’ha de dir també que l’empresa adjudicatària no va ser
la que va fer més baixa, ja que hi va haver una oferta encara més barata amb un 35 % de baixa
(ACSA). Per això sembla ridícul que la Sra. Orts pugui afirmar a dia d’avui que no entén que
l’empresa adjudicatària fes tanta baixa i que el pressupost del projecte fos tan ajustat, ja que si
tantes empreses han fet tanta baixa deu ser perquè el pressupost realment no estava tan ajustat.
Només cal veure alguns dels preus unitaris prevists al projecte per veure que el pressupost
estava sobrevalorat, per exemple:
- El tancament de “reixa” metàl—lic de 2 metres d’alçada en projecte estava valorat a 59,23
€/ml, quan el preu real de mercat està al voltant dels 25 €/ml.
- Les cunetes formigonades estaven valorades a 86,56 €/ml, quan el preu de mercat no
sobrepassa els 35 €/ml.
- La làmina de PEAD de 2 mm que en projecte estava valorada a 8,67 €/ml, en altres obres
semblants realitzades a aquest municipi no sobrepassa els 5 €/ml
- Etcètera.
Es per tot això que totes les empreses licitadores varen fer tanta baixa, perquè el pressupost
estava molt lluny de ser ajustat, sinó que estava escandalosament sobrevalorat. Si realment la
Sra. Orts quan va encarregar el projecte s’hagués preocupat que el pressupost fos ajustat a la
realitat i als preus de mercat, amb els mateixos diners s’hagués pogut fer un projecte molt més
complet a on es contemplessin moltes partides que s’haguessin pogut incloure o millorar
(jardineria, centre d’interpretació, recorreguts guiats, instal—lació de plaques solars per a vendre
l’energia generada, etc...)
Una vegada dit això i respecte a on s’han gastat els doblers, la Sra. Orts no ha de fer més que
mirar les corresponents certificacions que estan perfectament justificades i detallades.
QUART: RESPECTE DE LA SOL—LICITUD D’UNA AUDITORIA EXTERNA DE
LES OBRES.
Durant el procés d’execució de les obres, tant la direcció d’obra com els tècnics municipals han
realitzat un seguiment continuat de l’evolució de les mateixes.
Una vegada realitzada l’obra, s’ha aportat tota la documentació justificativa de les feines
realitzades, amb les corresponents interpretacions del projecte, amb la documentació de les
modificacions realitzades, documentació d’equips instal—lats, plànols as built molt més
complets que els del projecte i un llarg etcètera. Aquesta documentació ja ha estat remesa a la
Direcció General de Qualitat Ambiental perquè procedeixi a declarar clausurat l’abocador, i
que en tot cas es aquest organisme qui ha de sol—licitar la documentació que cregui necessària
per a la seva avaluació.
Hi ha hagut una direcció d’obra i una empresa que han realitzat les obres de manera correcta i
ajustada a les especificacions del projecte i pel simple fet de que la Sra. Orts no sap el que s’ha
fet a aquestes obres, perquè pot ser no se n’ha preocupat fins ara que han sortit uns petits
desperfectes que el projecte ja deia que podien succeir, no té cap dret a sol—licitar que es
malbaratin els diners d’aquest ajuntament per realitzar una auditoria externa, perquè
l’ajuntament ha realitzat un correcte seguiment de les obres.”
La Sra. Maria Orts diu que ha fet una sèrie de preguntes i no se
li ha contestat, no obstant això vol fer ús del dret de rèplica.
El Sr. Batle li concedeix un minut.
La Sra. Orts protesta dient que això és com el Parlament.
Continua dient la Sra. Orts que pot ser que algunes partides del
pressupost del projecte no fossin suficients i unes altres anessin
massa elevades, però el director d’obra no és competent per ajustar el
pressupost del projecte. És possible que el projecte tingui algunes
llacunes, però ha passat per molts organismes i s’han emès molts
informes i cap esmenta res del que ara diu la Regidora de Medi
ambient. Es va demanar un informe a la Conselleria de Medi ambient i
sobre la base d’aquest informe es va donar l’autorització. No obstant
això la Regidora ara diu que l’Ajuntament haurà de pagar l’esmena de
les deficiències.
El Sr. Batle diu que es convocarà una comissió.
La Sra. Orts demana una còpia de l’escrit que ha llegit la
Regidora de Medi ambient.
El Sr. Sebastià Sureda diu que tenia pensat fer una intervenció
per aclarir algunes qüestions que es van plantejar en el ple del mes
passat sobre el seu sou, la seva dedicació, la seva presència en les
comissions, però prefereix que estigui present el Regidor d’És Grup.
Contínua el Sr. Sureda parlant del seu treball com a regidor de
Turisme i en aquest moment es dóna per al·ludit el Sr. Medina, que
s’aixeca i abandona la sessió, sent les 22’25 hores.
També la Sra. Orts diu que si s’ha acabat la sessió per a uns
s’ha acabat per a tots.
No havent-hi més assumptes a tractar, de l’ordre del Sr. Batle-
President s’aixeca la sessió a les vint-i-dos hores i vint-i-cinc
minuts.