SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT EN PLE QUE VA TENIR LLOC
EN PRIMERA CONVOCATÒRIA A LES 20’00 HORES DEL DIA
DOS DE NOVEMBRE DE 2010
LLOC: SALÓ DE SESSIONS. CASA CONSISTORIAL DE CAPDEPERA
(ILLES BALEARS)
A C T A
ASSISTENTS:
Sr. José Andrés Gallego Méndez. Batle-President
Sr. Bartomeu Alzina Sureda
Sr. Rafel Fernández Mallol
Sr. Sebastià Sureda Rosselló
Sra. Margalida Bover Vadell (S’absenta de la Sala una vegada debatut i votat el punt X,
sent les 21’10 hores)
Sra. Maria Pilar Gasull Albons
Sr. Climent Crespo Flaquer
Sr. Mateu Garau Flaquer
Sr. Joan Ferrer Flaquer
Sra. Maria Isabel Vives Liberal
Sr. José Medina Suárez
Sra. Maria del Pilar García Rosa
Sra. Margarita Servera Ferrer
Sra. Maria Orts Rodríguez
Sra. Virgínia Maria Urdangarín de Manuel
NO HI ASSISTEIXEN:
Sr. Bernard Boutique
Sr. Mateu Melis Tous
Secretari: Sr. Julián García-Sotoca Oliva
PUNTS DEBATUTS I ACORDS ADOPTATS:
I.- APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS: 07/09/2010 I 05/10/2010.- En
compliment d’allò que disposa l’article 97.2 de la Llei 20/2006, de 15
de desembre, Municipal i de règim local de les Illes Balears i
l’article 91.1 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim
Jurídic de les Entitats Locals, aprovat pel Real Decret 2568/1986, de
28 de novembre, el Sr. President demana als membres de la Corporació
si algú té alguna observació a fer sobre les actes de les sessions
anteriors, que van tenir lloc el dia SET de SETEMBRE de 2010 i CINC
d’OCTUBRE de 2010, de les quals se n’ha expedit, prèviament, còpia de
l’esborrany a cada Regidor per al seu coneixement, rectificació
d’errades o possible formulació d’al·legacions, si fos el cas.
La Sra. Maria Orts Rodríguez diu que en la pregunta núm. 14,
sobre l’abocador, no queda reflectit tot el que es va dir, en concret,
la Sra. Orts diu que va preguntar si s’havien recepcionat les obres;
que s’havia produït alguns despreniments, però la Sra. Gasull va
respondre que les obres s’havien executat segons el projecte. La Sra.
Orts contínua dient que, quan va dir que algú s’havia portat diners,
la regidora de Medi ambient va respondre que portaria testimoniatge de
l’acta a la fiscalia.
La Sra. Pilar Gasull respon que està d’acord amb aquestes
precisions de la Sra. Orts, però vol afegir que quan la Sra. Orts va
dir que algú s’havia portat diners, li va preguntar si es referia a
ella i que la Sra. Orts va fer un gest.
La Sra. Orts diu que efectivament va dir que tot aquest assumpte
donava que pensar que algú s’havia portat diners.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i quinze els
assistents, són aprovades les actes de les sessions anteriors, que van
tenir lloc el dia SET de SETEMBRE de 2010 i CINC d’OCTUBRE de 2010.
II.- EXP. NÚM. 182AG/10: REGLAMENT MUNICIPAL DEL SERVEI PÚBLIC DE
VIATGERS EN AUTOMÒBILS DE TURISME.- El Consistori examina l’expedient
182AG/2010, relatiu al Reglament Municipal del Servei Públic de
viatgers en Automòbils de Turisme.
Vistos els arts. 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
Reguladora de les Bases de Règim Local, i els articles 100 a 103 de la
Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les
Illes Balears.
El Sr. Climent Crespo diu que aquest reglament ha estat objecte
d’estudi per la comissió informativa en diverses sessions i també
estan informats els taxistes.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer diu que efectivament fa un
any que estan treballant amb aquest reglament, però no obstant això té
alguns dubtes: per què no s’aprova ja la implantació del taxímetro?
Hauria d’aprovar-se avui o en el proper ple; d’aquesta forma els
taxistes tindrien temps per instal·lar-ho abans de la temporada
turística.
El Sr. Climent Crespo respon que la intenció és aprovar la
implantació del taxímetro ràpid. A més és imminent la implantació de
forma obligatòria per part de la Conselleria. D’altra banda, això no
tindrà problemes, perquè els taxistes estan d’acord.
El Sr. Ferrer diu que s’alegra que els taxistes estiguin
d’acord, perquè això facilitarà les coses. D’altra banda, convé que
s’estudiïn les zones de parada dels taxis (art. 56 del reglament). Ja
hi havia unes zones. Convé que això també s’estudiï i es determinin.
El Sr. Crespo respon que té intenció de discutir aquest assumpte
en una comissió, per rehabilitar les zones que hi havia o aprovar unes
noves, però que sigui de forma consensuada.
El Sr. Joan Ferrer diu que si hi ha un compromís per accelerar
aquests assumptes, el vot del seu grup serà a favor del reglament.
La Sra. Maria Orts diu que el reglament és bo, però lamenta que
no constin a l’expedient les actes de les reunions amb els taxistes.
Si s’haguessin inclòs, ja estaria justificada l’audiència dels
interessats. La Sra. Orts afegeix que possiblement aquest reglament
exigeixi la modificació de l’ordenança fiscal i planteja els seus
dubtes sobra la forma de realitzar les proves que aquest reglament
exigeix als taxistes.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i quinze els
assistents, S’ACORDA:
1.- Aprovar inicialment el Reglament Municipal del Servei Públic de
viatgers en Automòbils de Turisme.
2.- Exposar al públic l’expedient, previ anunci en el BOIB i en el
tauler d’anuncis de l’Ajuntament, durant el termini de 30 dies per a
la presentació de reclamacions, objeccions o observacions.
3.- Audiència prèvia a les associacions veïnals i de defensa de les
persones consumidores i usuàries inscrites en el registre municipal
d’associacions veïnals i les finalitats de les quals guardin relació
directa amb l’objecte d’aquest Reglament.
4.- Aquesta aprovació inicial esdevindrà definitiva, de forma
automàtica, sense necessitat d’un nou acord exprés, si transcorregut
l’esmentat termini d’exposició no s’hi interposen reclamacions o
suggeriment.
5.- Aquest Reglament entrarà en vigor una vegada que s’hagi publicat
completament el seu text en el BOIB i hagi transcorregut el termini
que preveu l’art. 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal
i de règim local de les Illes Balears en relació a l’art. 113 de la
mateixa Llei.
III.- MOCIÓ: DRET A DECIDIR I CONSULTES POPULARS.- El Consistori
examina l’expedient 212AG/10, relatiu a la Moció presentada pel Sr.
Mateu Garau Flaquer, com a Regidor del Ajuntament de Capdepera i
membre de la plataforma Avançam, registrada d’entrada a l’Ajuntament
dia 1 d’octubre de 2010, amb el núm. 6596.
Es llegeix la següent moció:
“Assumpte: Moció sobre el dret a decidir i consultes populars
Mateu Garau Flaquer, com a regidor de l’Ajuntament de Capdepera i membre de la plataforma
Avançam, presenta la següent,
M O C I Ó
En una democràcia, el poble és el dipositari de la sobirania i a ell li correspon el dret a decidir el
seu futur. Els pobles de les Illes Balears són titulars del dret d’autodeterminació.
En un sentit més ampli, tot estat democràtic ha de garantir als seus ciutadans la participació en
els assumptes públics. El referèndum, com a institut de democràcia directa, és una de les
fórmules més poderoses de participació.
La desmotivació política, l’allunyament dels ciutadans dels afers públics i la baixa participació
electoral, són fenòmens creixents: la recepta per tractar l’apatia democràtica és més democràcia.
Convidar els ciutadans per decidir per si mateixos qüestions de transcendència pública,
sobretot si també se’ls reconeix el dret a promoure les consultes, pot servir de revulsiu i
d’aprofundiment democràtic.
L’Estatut recull la competència de desplegament sobre les consultes populars (art. 31.10),
mentre que la Constitució Espanyola, incomprensiblement, reserva a l’Estat l’autorització per a
tota convocatòria (art. 149.1.32). El Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 9 d’octubre
de 2001, va aprovar, per unanimitat, una proposició no de llei que instava el Govern a elaborar
una llei de consultes populars.
Això no obstant, no existeix encara una regulació dels referèndums per al conjunt de les Illes
Balears ni els d’abast illenc, mentre que la llei de bases de règim local i la llei balear de règim
local regulen la consulta popular municipal.
Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Capdepera adopta els següents:
ACORDS
Primer.- El Ple de l’Ajuntament de Capdepera afirma el dret a decidir el seu futur dels pobles
de les Illes Balears.
Segon.- El Ple de l’Ajuntament de Capdepera insta a l’elaboració d’una llei que reguli les
consultes populars a l’àmbit de les Illes Balears, incloses les consultes de caràcter insular que
han de ser competència dels Consells.
Tercer.- El Ple de l’Ajuntament de Capdepera es compromet a col—laborar institucionalment
amb les iniciatives locals que pretenguin la celebració de referèndums.”
El Sr. Joan Ferrer diu que el PP no pot votar a favor d’aquesta
moció i del dret d’autodeterminació. No podem defensar aquesta
posició, perquè no està avalada jurídicament. Segons la Constitució
espanyola, la sobirania resideix al poble espanyol en el seu conjunt.
L’autodeterminació és un concepte que no està en la Constitució i
plantejar-ho així és una aberració. Els municipis tenen capacitat per
decidir sobre assumptes que afectin als seus interessos, però dins de
la Constitució i les lleis, segons estableix l’art. 25 de la Llei de
Bases de Règim Local, que regula les competències dels Ajuntaments.
La Sra. Maria Orts diu que està d’acord amb la moció. No són un
partit nacionalista i defensen l’Estat Espanyol; que sigui una
federació d’Estats. Però els ciutadans han de tenir dret a decidir
sobre el seu futur. L’única cosa que es demana en aquesta moció és que
s’elabori una llei que reconegui aquest dret de decisió dels
ciutadans, això no significa que s’estigui votant la independència.
Està d’acord en què es reconeguin drets als ciutadans.
El Sr. Batle diu que en UCAP-UM cadascun votarà el que cregui
convenient.
El Sr. Mateu Garau diu que el dret d’autodeterminació, perquè no
estigui desenvolupat, no és una aberració jurídica.
El Sr. Ferrer diu que el discutir-ho avui sí és una aberració.
Això és un assumpte que hauria de discutir-se al Parlament.
El Sr. Garau respon que el seu grup primer ho discuteix en els
municipis i després ho elevarà al Parlament.
No havent-hi més intervencions, per VUIT vots a favor (Srs./es
Rafel Fernández Mallol, Sebastià Sureda Rosselló, Margalida Bover
Vadell, Maria Pilar Gasull Albons, Climent Crespo Flaquer, Mateu Garau
Flaquer, Maria Orts Rodríguez i Virgínia Urdangarín de Manuel), CINC
vots en contra (Regidors/es del PP) i DUES abstencions (Sr. José A.
Gallego Méndez i Sr. Bartomeu Alzina Sureda), sent disset el nombre
legal de membres del Consistori i quinze els assistents, S’ACORDA:
Aprovar la moció, registrada d’entrada a l’Ajuntament amb el
núm. 6596, de 01-10-2010, presentada pel Sr. Mateu Garau Flaquer, com
a Regidor del Ajuntament de Capdepera i membre de la plataforma
Avançam, transcrita.
IV.- MOCIÓ: LA LLENGUA PRÒPIA DE LES ILLES BALEARS.- El Sr. Mateu
Garau diu que, encara que es va lliurar còpia d’aquesta moció a tots
els regidors, no hi ha hagut temps per discutir-la, per això demana al
Sr. Batle que es quedi sobre la taula per a una altra propera sessió,
i així poder estudiar-la prèviament en comissió.
El Sr. Batle accepta la petició del Sr. Garau i aquest assumpte
es deixa sobre la taula per a una propera sessió.
V.- CANVI DATA DEL PLE ORDINARI DEL DIA 7 DE DESEMBRE DE 2010.- El Sr.
Batle proposa a l’aprovació del Ple el canvi de dia de la sessió
ordinària de l’Ajuntament Ple que ha de tenir lloc el proper dia 7 de
desembre. Segons la Junta de Portaveus, proposa canviar la sessió per
al dia primer de desembre.
Per UNANIMITAT dels reunits, sent disset el nombre legal de
membres del Consistori i quinze els assistents, S’ACORDA:
Que la pròxima sessió ordinària de l’Ajuntament Ple tingui lloc
el dia 1 de desembre de 2010 i no el dia 7 de desembre.
VI.- EXP. NÚM. 45/2010 (INTER): MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA 20/2010 PER
GENERACIÓ D’INGRESSOS “PROJECTES TÈCNICS”.- El Consistori examina
l’expedient 45/2010 (Inter) relatiu a la modificació pressupostaria
20/2010 per generació d’ingressos “Projectes tècnics”.
Vist l’informe emès per l’Interventor en data 28 de setembre de
2010.
Vist el dictamen emès per la Comissió Informativa Municipal
d’Hisenda en sessió de dia 1 d’octubre de 2010.
El Sr. Sebastià Sureda diu que en la sessió plenària del passat
dia 5 d’octubre, el PP no va votar a favor d’aquest expedient afirmant
que no era un estudi interessant per al poble i que havia estat un
capritx de la ADL. Això no es pot acceptar. La ADL és una bona
professional i ha obtingut moltes subvencions per al poble. I l’estudi
no ha estat un capritx de la ADL, sinó que s’ha passat per la Junta de
Govern. D’altra banda ha estat un estudi beneficiós per al poble, com
indicarà el Sr. Bartomeu Alzina.
El Sr. Bartomeu Alzina diu que es tracta d’un estudi per
potenciar el rendiment de la bassa d’aigües depurades, que en
l’actualitat pràcticament serveix per als camps de golf. Per part de
la Conselleria de Turisme es pretén recuperar el camp de cara al
turisme, per oferir una major varietat d’oferta turístiques i
potenciar els productes del camp. Aquest estudi s’ha presentat en un
acte en el qual va estar present el departament de cooperació local
del Consell de Mallorca.
El Sr. Sureda afegeix que s’estan realitzant itineraris nous de
cara al turisme i per potenciar els productes locals.
El Sr. Joan Ferrer diu que no li importa l’opinió que tingui el
Sr. Sureda sobre la ADL. Està en contra d’aquest estudi perquè s’ha
realitzat sense consignació pressupostària. Ara es demostra el talant
"democràtic" de l’equip de govern, que ha passat novament aquest
assumpte pel ple, a pesar que s’havia votat en contra en una altra
sessió, perquè sabien que hi hauria un regidor menys del PP.
El Sr. Batle respon que estava informat que el Sr. Berdard
Boutique es marxaria a la República Dominicana, però no sabia
exactament quan. Per això, de fet ha posat en últim lloc de l’ordre
del dia la renúncia del Sr. Boutique com a regidor, per si volia
participar en la votació dels altres assumptes.
La Sra. Maria Orts diu que EU-EV no té res en contra de la ADL.
No es tracta que el projecte sigui dolent, sinó el procediment. Està
orgullosa que l’Ajuntament de Capdepera fos pioner en aquesta matèria,
quan es va presentar l’estudi. Però així com es pretén modificar el
pressupost per majors ingressos quan es reben subvencions noves, també
hauria de modificar-se a la baixa quan no es reben altres ingressos i
subvencions que estaven previstes. Aquest procediment no és l’adequat.
No es discuteix el projecte, sinó el procediment.
El Sr. José Medina diu que el Sr. Sureda parla de potenciar el
turisme, no obstant això com a Regidor de turisme no ha fet res, ni ha
convocat una sola comissió. No pot donar lliçons de turisme. Com a
regidor de turisme no ha fet gens i un exemple és la platja de Cala
Agulla.
No havent-hi més intervencions, per VUIT vots a favor
((Regidors/es del PSOE, UCAP-UM i PSM-EN) i SET vots en contra
(Regidors/es del PP i EU-Els Verds), sent disset el nombre legal de
membres del Consistori i quinze els assistents, S’ACORDA:
Primer: Aprovar l’expedient de modificació pressupostaria 20/2010 per
generació de crèdit que consta de les parts següents:
- Partides del pressupost d’ingressos que augmenten:
CE CONCEPTE IMPORT TOTAL
450603 SUBV. CONSELLERIA DE TURISME 3.430,00
- Partides del pressupost de despeses que augmenten:
CF CE CONCEPTE IMPORT TOTAL
151 640000 PROJECTES TÈCNICS 3.430,00
Segon: Notificar el present acord al departament d’intervenció.
VII.- EXP. 52/2010 (INTER): MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 23/2010 DE
BAIXA PER ANUL·LACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE CRÈDIT.- El Consistori examina
l’expedient 52/2010 (Inter) relatiu a la modificació de crèdit núm.
23/2010 de baixa per anul·lació i transferència de crèdit.
Vist l’informe emès per l’Interventor en data 14 d’octubre de
2010.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer agraeix al Sr. Sureda que
hagi escoltat al PP.
La Sra. Maria Orts diu que està d’acord en el fons, encara que
potser el seu grup ho hagués fet d’una altra forma. Aquest expedient
solament ha passat per una Comissió Informativa i una vegada estudiat
la modificació pressupostària han sorgit alguns dubtes. No queda clar
el relatiu a les partides de la escoleta. Per això s’abstindrà.
D’altra banda, no sap si la baixada d’aquestes partides tindrà
repercussió al pressupost de 2011, perquè hagi factures que no puguin
pagar-se aquest any.
El Sr. Sebastià Sureda respon que la intenció no és aquesta.
No havent-hi més intervencions, per TRETZE vots a favor
((Regidors/es del PSOE, UCAP-UM, PSM-EN I PP) i DUES abstencions
(Regidores d’EU-Els Verds), sent disset el nombre legal de membres del
Consistori i quinze els assistents, S’ACORDA:
Primer.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdit 23/2010 que
consta de les parts següents:
a) Baixa de crèdit per anul·lació:
En el Pressupost de despeses:
CP CE CONCEPTE PTO 2010
162 449000 CAPDEPERA SEGLE XXI 125.000,00
165 449000 CAPDEPERA SEGLE XXI 60.000,00
454 449000 CAPDEPERA SEGLE XXI 20.000,00
011 310900 INTERESSOS OPERACIÓ DE TRESORERIA 60.000,00
231 227203 DESPESES GUARDERIA ERIÇONS 25.000,00
231 482015 TRANSF. INST. SENSE ANIM LUCRE 15.000,00
340 226203 DESPESES PISCINA 10.000,00
En el Pressupost d’ingressos:
C.E. CONCEPTE BAIXA
11601 IMP.S/INCRE. VALOR T.N.U. 120.000,00
55001 CONCESSIONS ADM. PLATGES 195.000,00
b) Modificar el crèdit del pressuposts d’ingressos incrementant la
partida 42001 d’acord amb la subvenció efectivament rebuda i reduint
la previsió d’ingressos de l’impost sobre construccions:
C.E. CONCEPTE INCREMENT
42001 FEEE: SUBV. ESCOLA DE MÚSICA 180.267,60
C.E. CONCEPTE BAIXA
29001 IMP. CONS. INST. OBRES 100.000,00
11601 IMP. S/INCRE. VALOR T.N.U. 80.267,60
Segon.- Notificar el present acord al Departament d’Intervenció.
VIII.- EXP 53/2010 (INTER): MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 24/2010 PER
SUPLEMENT DE CRÈDIT FINANÇAT AMB ROMANENT.- El Consistori examina
l’expedient 53/2010 (Inter) relatiu a la modificació de crèdit núm.
24/2010 per suplement de crèdit finançat amb romanent.
Vist l’informe emès per l’Interventor en data 14 d’octubre de
2010.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer pregunta si es complirà
l’acord.
El Sr. Batle respon que sí.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i quinze els
assistents, S’ACORDA:
Primer.- Aprovar la modificació pressupostaria 24/2010, que consta de
les parts següents:
Partides que augmenten:
Func. Econ. Descripció Increment
011 913001 AMORTITZACIÓ PRESTECS 290.000,00
L’import total de la modificació es finançarà amb el romanent líquid
de tresoreria per a despeses generals.
Segon: De conformitat amb el que disposa l’article 177.2, en relació
amb l’article 169 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el
text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, publicar el
present acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el
tauló d’anuncis, per un termini de 15 dies hàbils, durant el qual
s’admetran reclamacions i suggeriments davant el Ple, el qual
disposarà d’un mes per a resoldre’ls. En cas que no es presentin
reclamacions l’expedient s’entendrà definitivament aprovat.
IX.- EXP. NÚM. 54/2010 (INTER): MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 25/2010 DE
CRÈDIT EXTRAORDINARI FINANÇAT AMB BAIXA.- El Consistori examina
l’expedient 54/2010 (Inter) relatiu a la modificació de crèdit núm.
25/2010 de crèdit extraordinari finançat amb baixa.
Iniciat el debat, el Sr. Joan Ferrer diu que aquest expedient és
una mostra que quan es vol negociar i dialogar, es fan les coses
millor.
La Sra. Maria Orts diu que hagués estat millor afectar altres
partides, en lloc d’Es Marisc.
No havent-hi més intervencions, per UNANIMITAT dels reunits,
sent disset el nombre legal de membres del Consistori i quinze els
assistents, S’ACORDA:
Primer.- Aprovar la modificació de crèdit 25/2010 crèdit extraordinari
finançat amb baixa:
Partides que s’incrementen:
C.P. C.E. Concepte import
170 611005 ACCESSIBILITATNI SERVEIS PLATGES 9.070,75
170 625005 MOBILIARI URBÀ 1.740,00
171 622002 INVERSIONS INFRASTRUCRURES 12.406,85
231 611004 TANCAMENT JARDINS CENTRE DE DIA 4.171,02
231 623016 INVERSIONS ACCIÓ SOCIAL 499,00
491 626002 INVERSIÓ REPETIDORS 3.456,00
151 640001 PROJECTES I INFORMES SUBSIDIARIES 3.157,28
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 4.684,08
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 2.288,09
920 626001 INVERSIÓ NOVA AMB EQUIPS PROCESSOS INFORMACIÓ 1.970,84
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 466,83
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 1.802,98
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 4.658,07
920 632000 INVERSIÓ EDIFICIS MUNICIPALS 1.979,95
TOTAL 52.351,74
Partides que disminueixen:
CP CE PTO 2010 BAIXA
155 611011 DOTACIÓ DE SERVEIS ES MARISC 52.351,74
Segon: De conformitat amb el que disposa l’article 177.2, en relació
amb l’article 169 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el
text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, publicar el
present acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el
tauló d’anuncis, per un termini de 15 dies hàbils, durant el qual
s’admetran reclamacions i suggeriments davant el Ple, el qual
disposarà d’un mes per a resoldre’ls. En cas que no es presentin
reclamacions l’expedient s’entendrà definitivament aprovat.
X.- EXP. NÚM. 55/2010 (INTER): MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 27/2010 DE
CRÈDIT EXTRAORDINARI FINANÇAT AMB BAIXA.- El Consistori examina
l’expedient 55/2010 (Inter) relatiu a la modificació de crèdit núm.
27/2010 de crèdit extraordinari finançat amb baixa.
Iniciat el debat, la Sra. Maria Orts diu que aquesta modificació
de crèdit es va estudiar a principi d’any i es va proposar que es
pagués amb càrrec al pressupost de l’any 2010, no obstant això ara es
finança amb càrrec al romanent. Per això votarà en contra.
No havent-hi més intervencions, per TRETZE vots a favor
((Regidors/es del PSOE, UCAP-UM, PSM-EN I PP) i DUES vots en contra
(Regidores d’EU-Els Verds), sent disset el nombre legal de membres del
Consistori i quinze els assistents, S’ACORDA:
Primer.- Aprovar la modificació de crèdit 27/2919 per la qual
s’incrementa el crèdit de les partides següents:
CP CE CONCEPTE IMPORT
231 226211 DESPESES SOCIALS 779,08
920 220000 MATERIAL D'OFICINA ORDINARI NO INVENTARIABLE 22,50
132 220000 MATERIAL D'OFICINA ORDINARI NO INVENTARIABLE 94,57
920 220000 MATERIAL D'OFICINA ORDINARI NO INVENTARIABLE 20,76
332 226207 DESPESES DIVERSES ARXIU 63,11
132 214002 R.M.C. MATERIAL TRANSPORT 641,14
231 227001 TREBALLADORS DE LLEVANT 1.993,00
340 221070 SUBMINISTRAMENT 123,82
340 227990 ALTRES TREBALLS REALITZATS PER ALTRES EMPRESES 301,60
920 222001 COMUNICACIONS 178,32
231 226211 DESPESES SOCIALS 600,00
332 221070 SUBMINISTRAMENT 293,00
432 226225 ASSIST. FIRES TURÍSTIQUES 3.532,10
340 227990 ALTRES TREBALLS REALITZATS PER ALTRES EMPRESES 1.468,03
340 226209 ACT. SERVEI MUNICIPAL D'ESPORTS 2.925,00
920 227222 CONTRACTE SERVEI NOMINES 2.191,08
TOTAL 15.227,11
L’import total de la modificació es finançarà amb el romanent líquid
de tresoreria per a despeses generals.
Segon: De conformitat amb el que disposa l’article 177.2, en relació
amb l’article 169 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el
text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, publicar el
present acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el
tauló d’anuncis, per un termini de 15 dies hàbils, durant el qual
s’admetran reclamacions i suggeriments davant el Ple, el qual
disposarà d’un mes per a resoldre’ls. En cas que no es presentin
reclamacions l’expedient s’entendrà definitivament aprovat.
Essent les vint-i-una hores i deu minuts, amb el permís del Sr. Batle, s’absenta
de la sessió plenària la Sra. Margalida Bover Vadell.
XI.- EXP. NÚM. 202AG/2010: RENÚNCIA AL CÀRREC DE REGIDOR DEL SR.
BERNARD BOUTIQUE.- El Sr. Batle dóna compte al Ple Municipal de
l’escrit RE núm. 6792, de 11-10-2010, en el qual el Sr. Bernard
Boutique, con targeta de residència núm. X00256867A, regidor d’aquest
Ajuntament per la candidatura presentada pel Partit Popular (PP) a les
darreres eleccions municipals, celebrades dia 27 de maig de 2007,
presenta la seva renúncia al càrrec de regidor, segons el que disposa
l’art. 9.4 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic
de les Entitats Locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de
novembre.
El Sr. Joan Ferrer, en nom de l’agrupació local del PP, en el
dels regidors del PP i al seu propi, manifesta el seu agraïment al Sr.
Bernard Boutique per l’esforç i la dedicació a la política municipal.
S’ha vist afectat pel crisi econòmica i com a conseqüència d’això ha
de buscar altres llocs de treball. Agraeix la seva labor durant
aquests anys.
El Sr. Batle també manifesta el seu agraïment al Sr. Bernard
Boutique per la seva participació política.
No havent-hi més intervencions, per ASSENTIMENT de tots els
assistents, sent disset el nombre legal de membres del Consistori i
catorze els assistents, és acceptada la dimissió del Sr. Bernard
Boutique, als efectes previstos a l’art. 182 de la Llei Orgànica
5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General.
XII.- DECRETS I RESOLUCIONS.- Es dóna compte al Ple dels Decrets i les
Resolucions dictats per Batlia o, fent ús de la seva delegació de
competències, per el Regidor Delegat, des de la darrera sessió
ordinària de l’Ajuntament en Ple, numerats des del núm. 309 al 345 de
l’any 2010.
La Sra. Maria Orts sol·licita informació sobre un decret que
aprova una despesa per a inscripció d'immobles en el Registre de la
Propietat.
El Sr. Joan Ferrer diu que fa temps va sol·licitar informació
sobre el cost de la festa intercultural i no se li ha donat cap
resposta, no obstant això hi ha un decret aprovant la despesa.
XIII.- PRECS I PREGUNTES.- El Sr. Joan Ferrer diu que no formularà cap
pregunta perquè en els últims mesos s’han plantejat moltes qüestions i
hi ha un compromís per part del Batle per aclarir aquests assumptes.
Per tant vol donar un marge de confiança al Sr. Batle. Confia que
complirà aquest compromís. Està a l’expectativa.
La Sra. Maria Orts Rodríguez fa les preguntes següents:
1.- A l’octubre ha aparegut la sentència del Tribunal Europeu sobre el
cànon digital. Prega que es compleixi la moció aprovada pel ple i que
l’Ajuntament reclami a les empreses proveïdores el cànon que ha pagat.
2.- S’ha aprovat el plec de condicions per a la contractació del
Centre de Dia. El preu del contracte és molt superior al que
actualment es paga. Quines millores té el servei perquè costi més?
D’on sortirà la diferència ja que ara difícilment es pot pagar el que
es té contractat? L’adjudicació ha de quedar supeditada a l’existència
de crèdit; l’informe d’intervenció no diu res.
3.- Hi ha hagut un concert de Rock en el Centre Cap Vermell i van
saltar les alarmes contra incendis. Per què no es va evacuar
l’edifici?
El Sr. Batle respon que va ser provocat per les màquines que fan
fum. Estava controlat.
La Sra. Orts pregunta què personal de l’Ajuntament estava a
càrrec de l’edifici i si estava assabentat del pla d’evacuació.
El Sr. Batle diu que s’estan preparant.
4.- S’han aprovat els projectes del Casc Antic de Capdepera i de la
xarxa de drenatge del carrer Centre. Són projectes bàsics?
El Sr. Rafel Fernández Mallol respon que són projectes
d’execució.
La Sra. Orts diu que els projectes no estan visats.
El Sr. Fernández Mallol respon que va haver-hi un problema
d’interpretació de la nova normativa sobre visats, però ja estan
visats.
La Sra. Orts contínua dient que el pas de Ca Dama està tancat.
El Sr. Fernández Mallol respon que segons un informe emès per
l’assessor jurídic d’Ajuntament, aquest pas no és públic.
5.- La Sra. Orts sol·licita informació sobre el personal que s’ha
contractat en el departament d’esports, perquè s’ha excedit la partida
pressupostària.
El Sr. Sebastià Sureda respon que es deu a la incorporació del
Sr. Gili, que no estava prevista.
També pregunta la Sra. Orts si s’han concedit nous complements
de productivitat en esports, perquè sembla que s’ha gastat més.
La Sra. Pilar Gasull respon que no s’ha aprovat cap complement
de productivitat nou.
També sol·licita la Sra. Orts informació sobre les hores extres
en aquest departament.
La Sra. Gasull respon que es deuen a les activitats de l’estiu;
ara es compensen.
6.- Es va dir que les obres de l’abocador s’havien executat segons el
projecte aprovat, però ha aparegut una memòria de modificacions. Per
què?
La Sra. Pilar Gasull respon que aquesta memòria s’ha demanat des
de la Conselleria.
La Sra. Orts pregunta per què no han estat proposades i
valorades pel director d’obres.
La Sra. Gasull respon que ha demanat un informe al director de
l’obra.
La Sra. Orts pregunta per què aquesta modificació no s’ha
presentat durant el transcurs de les obres perquè fos informat.
La Sra. Gasull respon que també li ha sorprès a ella.
La Sra. Orts pregunta per què no s’ha remès el projecte a la
Direcció general de Qualitat Ambiental, que és l’òrgan competent per
aprovar aquesta documentació.
La Sra. Gasull respon que s’ha enviat i a més han vingut a fer
visites d’obra.
La Sra. Orts pregunta si durant l’execució de les obres s’han
complert les condicions imposades per la Conselleria d’Indústria i per
la Direcció general de Qualitat Ambiental.
La Sra. Gasull respon que de memòria no li pot respondre.
El Sr. Batle diu que suposa que el director de l’obra ha fet
complir tot.
La Sra. Orts diu que s’havia de contractar un auditor ambiental.
S’ha contractat?
La Sra. Gasull respon que no fa falta aquest auditor ambiental
en haver-hi un director d’obra i això li van dir en la Conselleria al
tècnic de Medi ambient.
La Sra. Orts diu que no creu que s’hagin complert tots els
condicionats imposats per la Conselleria d’Indústria i la Direcció
general de Qualitat Ambiental, com per exemple, entre uns altres, la
vigilància ambiental; la vigilància forestal i la reserva del
perímetre de conservació forestal; la gestió de residus segons el Pla
Director; les obres haurien de realitzar-se segons el projecte aprovat
i això no s’ha complert. Amb tots aquests incompliments, la Sra. Orts
diu que té por que no es tingui per definitivament clausurat, segellat
i regenerat el abocador.
El Sr. Batle respon que s’està fent un informe.
La Sra. Orts diu que prèviament a la recepció de les obres,
hauria d’haver-se aprovat per la Direcció General de Qualitat
Ambiental. Per què s’han recepcionat les obres?
La Sra. Gasull diu que primer han de recepcionar-se i després
vindran a comprovar-ho i a donar per clausurat l’abocador.
La Sra. Orts pregunta què mesures s’adoptaran perquè l’abocador
quedi clausurat com correspon.
La Sra. Gasull respon que les que siguin pertinents.
La Sra. Orts pregunta si es té algun informe sobre les obres.
La Sra. Gasull respon que s’ha demanat.
La Sra. Orts diu que s’estan fent obres en l’abocador. Sobre la
base de què? perquè ja estan recepcionades les obres. S’estan fent
obres per ordre del director?.
La Sra. Pilar Gasull fa la següent intervenció:
“RESPOSTA DE LES DISTINTES QÜESTIONS TÈCNIQUES PLANTEJADES
PER LA REGIDORA D’EU-EV SRA. MARIA ORTS, EN EL PLE DE
L’AJUNTAMENT DE CAPDEPERA DE DIA 5 D’OCTUBRE DE 2010.
La regidora d’EU-EV, Sra. Maria Orts, en el ple de l’Ajuntament de Capdepera de dia 5
d’octubre de 2010, referent a les obres de “ADEQUACIÓ, SEGELLAT I REGENERACIÓ
AMBIENTAL DE L’ABOCADOR DE RESIDUS SÒLIDS URBANS DE CAPDEPERA”
va denunciar una sèrie d’aspectes tècnics que ella considerava que no s’havien realitzat
correctament segons les especificacions del projecte aprovat i el RD 1481/2001, de 27 de
desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit a abocador, inclús fent
referència a que no es rebria la certificació dels fons FEDER per incomplir tota la normativa
ambiental aplicable en la clausura d’abocadors.
A més aquesta regidora va fer constar que l’abocador cau i que degut a les ultimes pluges hi ha
hagut erosions i desperfectes.
També va afirmar en el ple que algú s’havia embutxacat doblers per feines que no s’havien
realitzat, afirmant que per aquest motiu podia entendre perquè la empresa adjudicatària de les
obres havia pogut fer una baixa de 600.000 € quan el pressupost estava molt ajustat.
La Sra. Orts, a més, va sol—licitar que es realitzés una auditoria de les obres realitzades.
EN RESPOSTA A LES AFIRMACIONS ANTERIORS:
PRIMER: RESPECTE DE SI LES OBRES, S’HAVIEN FET SEGONS EL
PROJECTE APROVAT I COMPLINT LES ESPECIFICAIONS DEL RD 1481/2001.
Respecte d’aquest punt, i vista la confusió de conceptes que reflexa l’exposició de la Sra. Orts,
el primer que cal dir respecte del RD 1481/2001 es que aquesta normativa regula jurídica i
tècnicament l’eliminació de residus mitjançant el seu depòsit a abocadors alhora que regula les
seves característiques i la seva correcta gestió i explotació (durant la vida útil de l’abocador),
però en cap cas regula les condicions tècniques que s’han de tenir en compte a l’hora de
segellar o regenerar un abocador que no està en ús, tal i com consta a l’article 1 del citat RD.
Les condicions tècniques especificades en els annexes d’aquesta norma només són d’obligada
aplicació per a abocadors que es troben en explotació, però en el cas del segellament o
regeneració d’abocadors no operatius només constitueixen una guia de bones pràctiques que
en tot cas s’han de recollir d’una o altra manera al corresponent projecte
En l’article 14 del present RD 1481/2001, es regulen les condicions administratives (però no
tècniques) que regulen el procediment de clausura i manteniment postclausura d’un abocador.
Aquest article té dos apartats:
- En el primer apartat d’aquest article s’especifica que un abocador només es podrà donar
per clausurat quan es compleixin les condicions especificades en la seva autorització i
només després de que l’autoritat competent (en aquest cas la Direcció General de Qualitat
Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient) hagi realitzat una inspecció final in situ i
hagi avaluat la distinta documentació aportada.
- El segon apartat simplement fa referència a que l’entitat explotadora de l’abocador (en
aquest cas l’Ajuntament de Capdepera), serà el responsable del seu manteniment,
vigilància, anàlisi i control de certs paràmetres ambientals (lixiviats, gasos, etc...) en la fase i
el plaç de posclausura (mínim 30 anys).
Respecte de l’especificat en els dos apartats de l’article 14 del RD 1481/2001, les obres de
segellat i regeneració de l’abocador disposen de la corresponent autorització administrativa,
subscrita pel Director General de Qualitat Ambiental, en data 13 de març de 2009, on
bàsicament s’especifiquen tres aspectes primordials a complir, per a que es pugui considerar
clausurat l’abocador.
1.Les obres s’han de realitzar segons el projecte aprovat per l’Ajuntament.
2. L’ajuntament de Capdepera ha de complir amb les actuacions contemplades en el PLA DE
MANTENIMENT POSTERIOR, inclòs com a punt 5 de l’annex 13 del projecte autoritzat.
En aplicació del segon punt de l’article 14 del RD 1481/2001.
3. L’ajuntament de Capdepera, haurà de presentar davant la DGQA un PLA DE
VIGILANCIA I CONTROL AMBIENTAL, abans de la data d’aprovació de la clausura de
l’abocador. En aplicació del segon punt de l’article 14 del RD 1481/2001
Per tant, i per tot l’exposat fins ara, l’Ajuntament complint amb aquests tres punts principals
que s’acaben d’enumerar, no toca tenir cap problema per a que es declari clausurat l’abocador
per part de la DGQA de la Conselleria de Medi Ambient i per tant es puguin rebre els
corresponents fons FEDER.
La Sra Orts, amb els seus arguments l’únic que fa és tergiversar la normativa i la realitat d’unes
obres, per intentar alarmar a l’opinió pública del poble respecte de si es cobraran o deixaran de
cobrar unes subvencions en base a suposades actuacions realitzades durant les obres de
regeneració de l’abocador, que tal i com es descriurà més endavant, s’adapten completament a
les especificacions del projecte aprovat per l’Ajuntament i autoritzat pel Director General de
Qualitat Ambiental
A continuació es detalla el compliment dels punts anteriors:
Respecte del tercer punt, redacció d’un PLA DE VIGILANCIA I CONTROL
AMBIENTAL.. Els serveis tècnics municipals estan treballant en la redacció d’aquest pla i en
breu es remetrà a la Direcció General de Qualitat Ambiental per a la seva aprovació.
Respecte del segon punt, referent al compliment de les actuacions contemplades en el PLA
DE MANTENIMENT POSTERIOR, inclòs en l’annex 13 del projecte. Els serveis tècnics
municipals estan avaluant quina seria la millor manera per portar a terme aquest pla, ja que
l’aplicació es bastant complexa i s’estan considerant distintes alternatives.
Respecte del primer punt, referent a l’execució de les obres segons el projecte aprovat.
AFIRMAR que les obres s’han realitzat segons el projecte aprovat, amb les corresponents
adaptacions i interpretacions realitzades per la Direcció Facultativa, i en alguns casos prèvia
consulta realitzada a l’autor del projecte. Tal i com es detallarà a continuació.
La documentació relativa a les obres realitzades es pot consultar a les distintes certificacions i
principalment a la nº 5, on s’adjunta una relació valorada de totes les partides executades amb
els seus amidaments completament detallats partida a partida, còpia d’albarans de Mac Insular
de gestió de residus generats per les obres i en alguns casos corresponents a la neteja dels
voltants; plànols as built de totes les actuacions realitzades incloent 18 plànols quan el projecte
encarregat per la Sra. Orts en contempla 11. A més a més, hi ha un informe anomenat
DOCUMENTACIÓN FINAL DE OBRA, on es detallen perfectament:
- Plànols as built.
- Fitxes tècniques del materials utilitzats (segellat, xarxa desgassificació, etc...)
- Resultats d’assajos realitzats.
- Memòria de modificacions o adaptacions realitzades durant el transcurs de les obres.
A més, ja s’ha realitzat l’acta de recepció de les obres.
A continuació passarem a descriure alguns aspectes que la Sra. Orts va esmentar en el passat
ple, dient que o no s’havien realitzat o que no s’havien fet correctament.
Neteja dels voltants de l’abocador: Al pressupost del projecte constava una partida alçada a
justificar de 19.706,58 euros per a la “Limpieza zonas adyacentes – Recogida y tte de residuos no
admisibles vertedero”. A la certificació nº 5 es detallen els amidaments corresponents als treballs
realment realitzats corresponents a aquesta partida, on es pot veure que ascendeixen a la
quantitat de 12.544,72 euros. A més s’inclouen els albarans de Mac Insular justificatius de la
gestió dels residus.
Moviment dels residus: A la documentació de l’expedient s’inclouen els plànols corresponents
als moviments de residus realitzats per donar la forma final a l’abocador prèviament al seu
segellat. Respecte de les especificacions del projecte respecte d’aquesta unitat d’obra, s’ha de
mencionar que existeixen diverses incongruències o indefinicions entre els distints documents
que conformen el projecte, com per exemple.
- Pendents dels talussos: A la memòria i annexes s’especifica que els talussos de la forma final
de l’abocador tendran una pendent 2:1 i als plànols es dibuixa una pendent que en el millor dels
casos es una pendent 3:2 (molt més inclinada). Si la pendent realment havia de ser una pendent
2:1, una gran part dels residus existents a l’abocador no hi cabien a la forma final que se li
hauria d’haver donat i no estava pressupostat el portar-los a una altra banda i pagar la
corresponent taxa, per tant es va optar per executar els talussos amb les pendents màximes
com les dels plànols del projecte.
- La forma final de l’abocador: Als annexes s’especificava que la forma que s’havia de donar a
l’abocador final seria de dues plataformes a distintes cotes, quan a la memòria no s’especificava
res, i als plànols apareixia una sola plataforma. També als corresponents annexes s’especificava
que possiblement pogués fer falta aportació de material extern per a donar la forma final de
l’abocador. La forma final que se li ha donat a l’abocador permet facilitar les tasques de
manteniment descrites en l’annex 13 del projecte, ja que si s’hagués executat segons els plànols
del projecte, el manteniment hagués resultat irrealitzable ja que hi havia talussos de més de vint
metres d’alçària. A més el moviment realment realitzat ha suposat un estalvi important respecte
del previst al pressupost del projecte, tal i com es pot observar a la certificació nº 5.
Per a la realització de la forma final de l’abocador, va ésser necessària l’aportació de material
inert. Aquest material d’aportació va consistir en material inert provinent d’excavacions
realitzades a altres obres que estava realitzant l’empresa contractista de les obres, el qual es
completament legal, però en cap cas de residus de construcció i demolició (RCDs), que
l’empresa gestionava de manera legal, mitjançant el reaprofitament d’aquests residus en cada
una de les seves obres d’origen o bé amb el corresponent transport dels residus als centres
gestionats per Mac Insular, tal i com contempla la legislació vigent. Tal es així, que la Guàrdia
Civil d’Artà, degut a una denúncia anònima i ¿desconeguda? pel motiu d’utilitzar residus a
l’abocador provinents d’altres obres, durant el mes de Febrer de 2010 va investigar les distintes
obres que estava realitzant l’empresa en aquell moment i la pròpia Guàrdia Civil, després de
sol—licitar les corresponents explicacions a aquesta empresa i una vegada aportada la
documentació justificativa, no va prendre cap tipus d’actuació contra aquesta empresa.
Capes de segellament de l’abocador: En aquest apartat, les incongruències entre els distints
documents del projecte són nombrosíssimes, com per exemple:
- Gramatge del geotèxtil: En la memòria es parla de 500 gr/m2, en alguns plànols s’especifica
de 300 gr/m2, en d’altres no s’especifica gramatge, en el plec de condicions i en el pressupost
no s’especifica, etc...
- Capes i col—locació de les capes de geotèxtil: En la memòria s’especifica que s’ha de col—locar
un geotèxtil a davall la làmina de PEAD i un altre damunt. Al plànol de detall de la capa de
segellat no s’instal—la geotèxtil davall la làmina de pead, però si a damunt aquesta, i una altra
capa damunt el geodren. En el pressupost, només s’inclou una sola capa de geotèxtil.
- Respecte del geodren: En el pressupost només s’inclou geodren a la plataforma superior, però
no als talussos. A la memòria, plec de condicions o plànols no s’especifica en quines zones s’ha
d’instal—lar i en quines no és necessari.
Vistes totes les incongruències especificades anteriorment, i vista la funcionalitat de cada una
de les capes i les característiques dels materials a cobrir, i prèvia consulta i consentiment de
l’autor del projecte. El segellat s’ha realitzat de la manera següent:
- Primer una capa de geotèxtil de 300 gr/m2
- Segon, la capa impermeabilitzant de polietilè d’alta densitat de 2 mm d’espessor, texturitzada.
- Tercer, la capa drenant de geodren sobre la capa de polietilè, només a les zones planes, es a
dir a les explanades i camins, però no als talussos degut a la funcionalitat d’aquesta capa. La
funció d’aquesta capa es la de drenar l’aigua que es pugui acumular sobre la làmina de PEAD,
per evitar la formació de bassiots o zones amb acumulació d’aigües sobre la capa impermeable
que puguin degradar les capes de material granular que formen la cobertura final de l’abocador.
Aquesta acumulació d’aigües no es pot produir als talussos degut a la pendent dels mateixos,
per tant no és necessària la seva utilització en els mateixos. La utilització del geodren, no té cap
influència sobre la fixació de la capa granular de cobertura sobre les superfícies de segellat.
Coberta de les capes de segellament amb material granular: Com en els casos anteriors,
existeixen incongruències respecte de l’execució d’aquesta capa, per exemple a la memòria del
projecte s’especifica: “Colocación final sobre la lámina de una cubierta de suelo, no compactada, de 0,3 m
de espesor. Estará integrada principalmente por tierra vegetal y su misión principal será la de
servir de soporte a la vegetación y procurar un lecho suficiente para reducir al máximo la percolación”. A
l’annex 6 del projecte, es realitza el càlcul de la quantitat de terra vegetal que serà necessari per
a la cobertura total de la superfície segellada que es xifra en 14.299 m3 i s’especifica que
aquesta terra haurà de ser d’aportació externa. Sorprenentment al pressupost del projecte,
enlloc de preveure’s aquesta quantitat de terra, només es contempla la quantitat de 110,75 m3,
que aplicada a tota la superfície segellada ens donaria un espessor de la capa de cobertura de
menys d’un centímetre (molt diferent dels 30 cm especificats a la memòria). En el plec de
condiciones tècniques en cap cas s’especifica quines condicions tècniques ha de complir la terra
vegetal pel recobriment per absolutament cap paràmetre analitzable com pugui ser la
granulometria, contingut en matèria orgànica, contingut en sals solubles, etc.
La utilització de terra vegetal per a tota la cobertura de la superfície segellada, presenta a més
serioses dificultats pel que fa al manteniment futur de la instal—lació, ja que a les zones planes la
terra vegetal no es apta per al trànsit de vehicles.
En vista de tot l’especificat anteriorment, durant l’execució de les obres es va optar per realitzar
dos tipus de cobertura: un per a les explanades i camins i un altre pels talussos:
- Zones d’esplanades i camins: Es va realitzar una cobertura amb zahorra artificial provinent de
cantera (material granular inert) que permet el trànsit de vehicles, amb un espessor variable
entorn als 30 cm.
- Talussos: Es va realitzar una cobertura formada per dues capes de terra vegetal. La primera
amb una granulometria amb major contingut d’àrids de major mida, en un espessor aproximat
de 25 cm. La segona capa de terra vegetal, es va instal—lar sobre l’anterior amb una
granulometria molt més fina, en un espessor mig aproximat de 5 cm.
Per tant, la cobertura final de l’abocador s’ha realitzat segons les especificacions més
desfavorables definides en els distints documents del projecte.
No obstant això, després de les pluges ocorregudes en les últimes setmanes, en inspeccions
realitzades per tècnics municipals, s’ha detectat que en determinades zones hi havia petites
restes de residus de construcció i demolició, dins aquesta capa de cobertura de terra vegetal.
Aquest fet ha estat convenientment notificat a l’empresa que ha realitzat les obres (dia 20
d’octubre) i s’ha instat a que es procedeixi a la retirada d’aquests tipus de restes. A dia d’avui
tenim constància que l’empresa ja està realitzant aquestes tasques, i es preveu que es finalitzin
en el termini màxim d’un mes.
Bassa per a la recollida de lixiviats: La bassa de lixiviats es va realitzar segons les especificacions
del projecte i en la ubicació prevista al mateix. Una vegada realitzada la xarxa de recollida de
lixiviats i acabada l’impermeabilització de la bassa, en el moment que s’havia de procedir amb
el cobriment de la mateixa segons especificava el projecte, els tècnics municipals van advertir
que aquesta estructura no complia amb els retranquejos mínims corresponents. En vista
d’aquest fet i de que després de varis mesos instal—lades les canalitzacions de recollida dels
lixiviats, a la bassa no s’havia recollit ni una gota dels mateixos, es va decidir conjuntament
entre la direcció d’obra i els responsables municipals, substituir la bassa per un dipòsit enterrat
amb una tapa registrable, al qual es connectarien les canalitzacions de recollida. Aquest dipòsit
es va instal—lar dins la bassa que ja s’havia impermeabilitzat.
Xarxa de desgassificació: La Sra. Orts no va fer cap comentari referent a aquesta xarxa però
potser val la pena fer algun comentari respecte de les suposades bondats del projecte
encarregat per ella quan era regidora responsable de l’àrea de medi ambient, respecte d’aquesta
part de la instal—lació
- La xarxa de recollida dels gasos no incloïa ni un sol element de regulació i control del cabal de
gas recollit (valvuleria). Aquest fet impossibilita realitzar qualsevol operació de manteniment,
d’inspecció o de control sobre la xarxa i alhora impossibilita la posada en funcionament de
l’entorxa. Durant l’execució de les obres, l’empresa contractista ha hagut d’encarregar (i ha
assumit el seu cost) un projecte específic per a dimensionar aquests elements de control i s’ha
hagut d’instal—lar la valvuleria corresponent, realitzant-se a més arquetes registrables per a
l’inspecció d’aquests elements. La instal—lació d’aquests elements ha resultat un sobrecost no
previst al pressupost del projecte.
- L’entorxa dimensionada al projecte, amb una capacitat per cremar 400 m3/h, i que és la que
s’ha instal—lat, ha resultat increïblement sobredimensionada, ja que en tot el temps que fa que
està instal—lada, el contador que té incorporat només ha comptabilitzat un volum de gas total
inferior als 10 m3, la qual cosa fa impossible el seu funcionament ja que no té cabal suficient
per alimentar els cremadors.
A més en els plànols corresponents a la xarxa de desgassificació apareixen frases del tipus “No
sé si esto tiene que coincidir, tu verás”, el qual demostra la gran professionalitat del tècnic redactor
del projecte encarregat per la Sra. Orts.
Respecte de la xarxa de recollida d’aigües superficials: En aquesta instal—lació la Sra. Orts no va
fer comentaris però pensam que cal fer esment a alguns aspectes del projecte. Per no variar
respecte de la resta d’instal—lacions projectades, les incongruències entre els diferents
documents del projecte són evidents i incontables. Per exemple a la memòria es parla de que es
realitzaran 1602 ml de cunetes, quan al pressupost n’hi ha pressupostats uns 850 metres i als
plànols no s’especifica les pendents de les mateixes.
La finalitat d’aquesta xarxa es la de recollida i encauçament de l’aigua de pluja, per evitar o
minimitzar l’erosió que l’escorrentia d’aigua pugui produir sobre la capa de cobertura final (de
terra vegetal als talussos i zahorra artificial a les explanades i camins). Durant l’execució de les
obres l’empresa contractista va proposar l’ampliació de la xarxa de drenatge respecte del
projectat, afegint una sèrie de baixants per conduir les aigües als talussos i altres elements per
conduir millor les aigües. Finalment amb l’autorització i les instruccions del director de les
obres es va ampliar moltíssim la xarxa de drenatge. Així i tot, a la vista dels resultats produïts
durant les últimes pluges que han provocat erosió en la capa de cobertura principalment dels
talussos, aquesta ampliació de la xarxa de recollida d’aigües superficials ha resultat insuficient,
però que hagués passat si només s’hagués fet la xarxa prevista al projecte? Evidentment el
resultat hauria estat molt pitjor que el que tenim a dia d’avui.
Respecte del cost de les obres: Aquest apartat el tractarem més àmpliament més endavant, però
amb tot el que s’ha dit fins ara, amb totes les indefinicions i incongruències del projecte
aprovat, la direcció d’obra ha realitzat una obra de segellament i regeneració de l’abocador que
segueix les prescripcions descrites al projecte aprovat, subsanant les seves mancances i a més,
s’han estalviat uns cent mil euros (més IVA) respecte del pressupost contractat a l’empresa.
SEGON: RESPECTE DE LES AFIRMACIONS REALITZADES PER LA SRA.
ORTS DE QUE L’ABOCADOR CAU.
Suposadament la Sra. Orts fa referència a que durant les últimes pluges s’ha produït erosió i
algunes esllavissades en la capa de cobertura final de l’abocador segellat, i en alguns casos s’ha
esqueixat la tela de polietilè d’impermeabilització de l’abocador, però en cap cas s’ha produït
cap esllavissada dels residus continguts a l’abocador.
En el punt 5 de l’annex 13 del projecte, es detalla el pla de manteniment postclausura que
haurà de dur a terme l’ajuntament ja que es una de les condicions de l’autorització de clausura
de l’abocador, i que actualment s’està analitzant la seva implantació, es detalla que després de
tormentes o fortes pluges es poden produir els següents fenòmens a la capa de segellament:
- Esqueixament de les teles que conformen el segellament.
- Erosió en la capa de cobertura de terra vegetal.
Precisament es això el que ha passat, es a dir s’han produït uns desperfectes que ja el propi
projecte preveia que es podien donar. El propi pla de manteniment postclausura especifica
quines són les mesures de reparació que s’han adoptar per a reparar els desperfectes ocasionats
i que s’hauran de realitzar cada vegada que ocorrin els mateixos, durant el període especificat a
l’autorització de clausura.
No obstant això, s’ha sol—licitat un informe al director de les obres, per a que s’indiqui quines
han estat les causes dels desperfectes ocasionats per les pluges i que es proposin mesures per a
la minimització dels desperfectes que puguin ocasionar els fenòmens meteorològics. Estem
pendents de la recepció d’aquest informe, però de manera verbal se’ns ha comentat que la
mesura a prendre es la de reforçar la xarxa de recollida d’aigües pluvials, i ens consta que
l’empresa contractista ja està treballant en l’ampliació de la xarxa de cunetes, baixants, etc... El
cost d’aquestes obres d’ampliació de la xarxa de recollida d’aigües pluvials s’assumirà amb els
cent mil euros d’estalvi que hi va haver respecte del pressupost contractat, i per tant això no
suposarà un sobrecost per a l’ajuntament.
TERCER: RESPECTE DE LES AFIRMACIONS REALITZADES PER LA SRA.
ORTS DE QUE ALGÚ S’HAVIA EMBUTXACAT DINERS.
La Sra. Orts va afirmar que no sabia a on s’havien gastat els doblers de les obres, alhora que va
afirmar que algú s’havia embutxacat diners de les obres i que d’aquesta manera entenia perquè
l’empresa adjudicatària havia fet una baixa de més de 600.000 euros quan el pressupost no
podia estar més ajustat.
En resposta a la baixa realitzada per l’empresa adjudicatària que va ser del 32%, s’ha de dir que
a la licitació es varen presentar nou empreses, que la baixa mitja de les ofertes realitzades per
les distintes empreses va ser del 25 %. S’ha de dir també que l’empresa adjudicatària no va ser
la que va fer més baixa, ja que hi va haver una oferta encara més barata amb un 35 % de baixa
(ACSA). Per això sembla ridícul que la Sra. Orts pugui afirmar a dia d’avui que no entén que
l’empresa adjudicatària fes tanta baixa i que el pressupost del projecte fos tan ajustat, ja que si
tantes empreses han fet tanta baixa deu ser perquè el pressupost realment no estava tan ajustat.
Només cal veure alguns dels preus unitaris prevists al projecte per veure que el pressupost
estava sobrevalorat, per exemple:
- El tancament de “reixa” metàl—lic de 2 metres d’alçada en projecte estava valorat a 59,23
€/ml, quan el preu real de mercat està al voltant dels 25 €/ml.
- Les cunetes formigonades estaven valorades a 86,56 €/ml, quan el preu de mercat no
sobrepassa els 35 €/ml.
- La làmina de PEAD de 2 mm que en projecte estava valorada a 8,67 €/ml, en altres obres
semblants realitzades a aquest municipi no sobrepassa els 5 €/ml
- Etcètera.
Es per tot això que totes les empreses licitadores varen fer tanta baixa, perquè el pressupost
estava molt lluny de ser ajustat, sinó que estava escandalosament sobrevalorat. Si realment la
Sra. Orts quan va encarregar el projecte s’hagués preocupat que el pressupost fos ajustat a la
realitat i als preus de mercat, amb els mateixos diners s’hagués pogut fer un projecte molt més
complet a on es contemplessin moltes partides que s’haguessin pogut incloure o millorar
(jardineria, centre d’interpretació, recorreguts guiats, instal—lació de plaques solars per a vendre
l’energia generada, etc...)
Una vegada dit això i respecte a on s’han gastat els doblers, la Sra. Orts no ha de fer més que
mirar les corresponents certificacions que estan perfectament justificades i detallades.
QUART: RESPECTE DE LA SOL—LICITUD D’UNA AUDITORIA EXTERNA DE
LES OBRES.
Durant el procés d’execució de les obres, tant la direcció d’obra com els tècnics municipals han
realitzat un seguiment continuat de l’evolució de les mateixes.
Una vegada realitzada l’obra, s’ha aportat tota la documentació justificativa de les feines
realitzades, amb les corresponents interpretacions del projecte, amb la documentació de les
modificacions realitzades, documentació d’equips instal—lats, plànols as built molt més
complets que els del projecte i un llarg etcètera. Aquesta documentació ja ha estat remesa a la
Direcció General de Qualitat Ambiental perquè procedeixi a declarar clausurat l’abocador, i
que en tot cas es aquest organisme qui ha de sol—licitar la documentació que cregui necessària
per a la seva avaluació.
Hi ha hagut una direcció d’obra i una empresa que han realitzat les obres de manera correcta i
ajustada a les especificacions del projecte i pel simple fet de que la Sra. Orts no sap el que s’ha
fet a aquestes obres, perquè pot ser no se n’ha preocupat fins ara que han sortit uns petits
desperfectes que el projecte ja deia que podien succeir, no té cap dret a sol—licitar que es
malbaratin els diners d’aquest ajuntament per realitzar una auditoria externa, perquè
l’ajuntament ha realitzat un correcte seguiment de les obres.”
La Sra. Maria Orts diu que ha fet una sèrie de preguntes i no se
li ha contestat, no obstant això vol fer ús del dret de rèplica.
El Sr. Batle li concedeix un minut.
La Sra. Orts protesta dient que això és com el Parlament.
Continua dient la Sra. Orts que pot ser que algunes partides del
pressupost del projecte no fossin suficients i unes altres anessin
massa elevades, però el director d’obra no és competent per ajustar el
pressupost del projecte. És possible que el projecte tingui algunes
llacunes, però ha passat per molts organismes i s’han emès molts
informes i cap esmenta res del que ara diu la Regidora de Medi
ambient. Es va demanar un informe a la Conselleria de Medi ambient i
sobre la base d’aquest informe es va donar l’autorització. No obstant
això la Regidora ara diu que l’Ajuntament haurà de pagar l’esmena de
les deficiències.
El Sr. Batle diu que es convocarà una comissió.
La Sra. Orts demana una còpia de l’escrit que ha llegit la
Regidora de Medi ambient.
El Sr. Sebastià Sureda diu que tenia pensat fer una intervenció
per aclarir algunes qüestions que es van plantejar en el ple del mes
passat sobre el seu sou, la seva dedicació, la seva presència en les
comissions, però prefereix que estigui present el Regidor d’És Grup.
Contínua el Sr. Sureda parlant del seu treball com a regidor de
Turisme i en aquest moment es dóna per al·ludit el Sr. Medina, que
s’aixeca i abandona la sessió, sent les 22’25 hores.
També la Sra. Orts diu que si s’ha acabat la sessió per a uns
s’ha acabat per a tots.
No havent-hi més assumptes a tractar, de l’ordre del Sr. Batle-
President s’aixeca la sessió a les vint-i-dos hores i vint-i-cinc
minuts.